Condensació a les finestres: què vol dir l’aigua del vidre

Primer, mira on és exactament l’aigua

Abans de canviar cap hàbit, passa el dit pel vidre. La posició de l’aigua és el diagnòstic més ràpid que tens a casa i separa tres situacions que no tenen res a veure entre elles.

On és l’aigua	Què vol dir	Sobre què s’ha d’actuar
A la cara interior, la que toques des de dins	Aire interior humit sobre un vidre fred	La humitat que es genera i la renovació d’aire
Dins la cambra, entre els dos vidres	Ha fallat el segellat del doble vidre	La finestra: és una avaria, no un hàbit
A la cara exterior, per fora	El vidre exterior s’ha refredat per sota del punt de rosada de l’aire de fora	Res: no ve de l’aire de casa

Només el primer cas és un senyal de ventilació. Si passes un drap pel vidre i queda sec, l’aigua venia de dins de casa.

Si l’entelament és entre vidres, no el pots eixugar de cap manera i sovint deixa un halo o unes marques que no se’n van: la cambra ha perdut l’estanquitat i el que cal valorar és el vidre, amb una fusteria o una vidrieria. Cap canvi de costums no ho arreglarà.

I si l’aigua és per fora, en una matinada serena i sense vent, el vidre exterior s’ha refredat cap al cel i ha condensat la humitat de l’aire exterior, que a la costa catalana és alta bona part de l’any. Sol veure’s en vidres que aïllen bé, desapareix quan puja el sol i no indica cap problema a l’habitatge.

Per què es mulla el vidre i no la paret

La condensació apareix quan l’aire interior, que porta vapor d’aigua, toca una superfície que està al punt de rosada o per sota. El vidre hi arriba primer: és prim, no té inèrcia i toca directament l’exterior, mentre que una paret té massa, acabats i, si hi ha sort, aïllament.

Això té una lectura útil. La finestra funciona com un avís gratuït: assenyala que la combinació d’humitat generada, renovació d’aire i temperatura superficial s’ha desequilibrat abans que el desequilibri es faci visible darrere d’un armari o en un racó del sostre, on ja costa molt més de resoldre.

En un hivern mediterrani el llindar es creua de manera intermitent: hi ha setmanes de desembre en què no s’entela res i tres nits fredes seguides en què tot el pis apareix moll. Que no passi cada dia no vol dir que estigui resolt.

Per què l’aigua sempre comença per la vora de baix

Gairebé mai no s’entela el vidre sencer de cop: comença per una franja de baix i pels angles, per dues raons que se sumen. El perímetre del vidre està refredat pel perfil separador de la cambra i pel marc, i l’aire que toca el vidre es refreda, es torna més dens i baixa, de manera que la part inferior treballa amb l’aire més fred de l’estança.

El marc hi té molt a veure. En una fusteria d’alumini antiga, sense trencament de pont tèrmic, el metall connecta l’exterior amb l’interior i sua tant o més que el vidre. Canviar el vidre per un de doble sense tocar aquest perfil desplaça el problema al marc en lloc d’eliminar-lo. El doble vidre no cancel·la la condensació: mou el llindar i sovint canvia el lloc on apareix.

Un cop hi ha aigua, cau. Per això les conseqüències es veuen abans a baix que al vidre:

• la junta entre vidre i marc, on l’aigua es queda estancada i taca;
• l’ampit i els brancals interiors, amb pintura butllofada o taques fosques als angles;
• la fusta o l’aglomerat de sota, si la finestra és de fusta o hi ha un moble arrambat;
• els forats de desguàs de la part baixa del marc, que si estan obstruïts retenen l’aigua dins la fusteria en lloc de deixar-la sortir. Val la pena mirar-los amb la finestra oberta des de dins; si estan tapats o no se’n veuen, és feina d’una fusteria.

El cas de manual: el dormitori al matí

El cas és sempre el mateix i és fàcil de reconèixer: al matí el vidre del dormitori regalima.

Dues persones passen set o vuit hores respirant en una habitació petita amb la porta tancada i la persiana abaixada. La humitat s’acumula perquè no té sortida, l’habitació es va refredant i, just a l’hora de llevar-se, coincideixen les dues condicions: l’aire és el més humit del dia i el vidre, el més fred, perquè la temperatura exterior toca el mínim de la matinada. Al matí no comença el problema; al matí es fa visible.

En pisos amb obertures a una sola façana no hi ha ventilació creuada tal com se sol explicar: cal obrir també les portes interiors perquè l’aire tingui recorregut. I si el dormitori dona a un pati de llum, l’aire del pati sol ser humit i poc mogut, de manera que el mateix gest renova menys que a la façana del carrer. En tots dos casos, la resposta és obrir abans de fer el llit i deixar l’habitació oberta una estona, no tancar-la i marxar.

Què redueix la condensació, per ordre d’esforç

Totes les mesures possibles actuen sobre una de tres palanques: la humitat que es genera, l’aire que es renova o la temperatura de les superfícies fredes. Ordenades del que no costa res al que és obra:

Mesura	Palanca	Esforç
Tapar les olles i deixar la campana en marxa una estona després de cuinar	Humitat generada	Cap
No assecar la roba en un dormitori tancat; fer-ho amb extracció o finestra oberta	Humitat generada	Cap
Obrir de bon matí, poca estona i amb corrent, sobretot dormitori i bany	Renovació d’aire	Cap
Ventilar el bany durant i després de la dutxa, no quan ja s’ha entelat tot	Renovació d’aire	Cap
Deixar lliure el pas d’aire per sota de les portes i no tapar reixetes ni airejadors	Renovació d’aire	Baix
Separar els mobles de les parets fredes i no deixar cortines gruixudes enganxades al vidre	Temperatura superficial	Baix
Escalfar de manera més constant en lloc de puntes, i no deixar els dormitoris molt més freds que la resta	Temperatura superficial	Mitjà
Recuperar una extracció que funcioni de veritat a bany i cuina	Renovació d’aire	Alt
Millorar fusteria, vidre o ponts tèrmics	Temperatura superficial	Alt

Dues precisions que canvien el resultat. La primera: un extractor només treu aire d’una estança si en pot entrar d’una altra banda. Una porta de bany ajustada, sense folgança per sota ni reixeta de pas, és una causa fàcil de passar per alt quan un extractor sembla que no fa res. El Codi Tècnic descriu justament aquest recorregut, de les estances seques cap a les humides i d’allà cap a fora, i el recorregut es pot trencar a la porta.

La segona: el mateix Codi Tècnic demana a la cuina una extracció específica per als fums i vapors de cocció, a banda de la ventilació general de l’habitatge. Retirar el vapor d’un bullit al punt on es produeix és molt més barat que haver-lo de retirar després de tot el pis.

El que no soluciona res, encara que ho sembli

Eixugar i prou. Protegeix la fusteria i res més. El vapor es continua produint i es diposita a la següent superfície freda, que serà menys visible: darrere d’un armari, l’angle d’una habitació sense calefacció, el racó del sostre del bany. A sobre, eixugant sense mirar res perds l’única pista que tenies.

Segellar-ho tot. Tapar els airejadors de la fusteria, les reixetes de les estances o el pas per sota de les portes redueix la sensació de fred i empitjora la condensació, perquè elimina la renovació sense tocar la humitat que es genera. És la reacció més comuna i la que dona més problemes al cap de dos hiverns.

Pujar la calefacció i res més. Escalfar puja una mica la temperatura de les superfícies i ajuda, però el vidre és prim i continua sent el punt fred; i si la humitat creix sense sortida, l’aigua només canvia de lloc. Escalfar molt el menjador i deixar els dormitoris freds concentra tota la condensació als dormitoris.

Un deshumidificador com a única mesura. Baixa la humitat de l’estança on és i mentre funciona, però no renova l’aire. Pot ser un suport puntual, no un substitut.

Pintar-hi a sobre. Una pintura sobre l’ampit o el brancal tacat no actua sobre cap de les tres palanques: només amaga el senyal fins que torna.

Quan la finestra ja no explica el que passa

La condensació no és l’única causa d’humitat, i el vidre només explica una part. Hi ha senyals que apunten a un mecanisme diferent:

• taques que no s’assequen mai, també en setmanes seques o a l’estiu;
• humitat a la part baixa de la paret que puja des del terra;
• taques que apareixen o creixen només després d’episodis de pluja o de vent de mar;
• humitat lluny de qualsevol finestra, o just sota un bany del pis de dalt.

Filtracions, capil·laritat i entrades d’aigua de pluja són mecanismes diferents, amb solucions diferents, i no es distingeixen de manera fiable sense una inspecció presencial. Insistir en la ventilació quan el problema és una filtració només allarga el dany.

Si la humitat persistent ja ha derivat en floridura visible, val la pena no conviure-hi: les guies de l’Organització Mundial de la Salut sobre humitat i floridura donen suport a relacionar la humitat interior persistent i la floridura amb símptomes respiratoris. Retirar la floridura existent i corregir l’aire són dues feines diferents, i corregir l’aire no garanteix que no torni.

Set dies mirant el vidre

Abans d’encarregar res a ningú, un registre curt val més que qualsevol descripció general. Cada matí, abans d’obrir res:

1. Anota en quines estances hi ha aigua al vidre i en quina part: la franja de baix, els angles, el vidre sencer o també el marc.
2. Anota què havia passat la nit abans: quanta gent hi dormia, si la porta era tancada, si hi havia roba estesa a dins, si s’havia cuinat o dutxat sense extracció.
3. Canvia una sola cosa durant dos o tres dies (la porta del dormitori ajustada però no tancada, la campana encesa més estona, la roba en una altra estança) i mira si el patró es mou.

Al cap d’una setmana el patró ja diu força coses. Si només s’entela el dormitori, el problema és nocturn i local, no de tot el pis. Si s’entelen totes les finestres, inclosa la del menjador ben escalfat, la càrrega d’humitat és de l’habitatge sencer i el que falla és la renovació. Si només s’entela l’estança que dona al pati de llum, mira el recorregut d’aire d’aquella habitació. I si el vidre queda sec però la vora de baix continua molla, tens una qüestió de marc i de pont tèrmic.

Aquest és el material que serveix a qui ho hagi de valorar després: quines estances, en quines condicions i si canvia amb els hàbits. Molt més útil que dir «tinc humitat».