Ventilació de l’habitatge: el recorregut de l’aire per un pis

Ventilar és substituir aire, no remoure’l

Hi ha una diferència pràctica entre fer córrer l’aire i canviar-lo, i explica per què tantes solucions no acaben de funcionar.

Un ventilador de sostre remou l’aire que ja tens a l’estança: dona sensació de fresca perquè evapora la suor de la pell, però la humitat i el CO₂ que hi havia continuen exactament allà. Un aire condicionat domèstic fa una cosa equivalent amb la temperatura: recircula l’aire de l’habitació i el refreda, i entre la unitat interior i l’exterior hi circula refrigerant, no aire. Un deshumidificador retira vapor d’aigua però no aporta res de nou.

Cap dels tres renova res. Renovar vol dir que l’aire que era dins ara és fora, i que el que respires ve de l’exterior.

La segona meitat de la definició és la que sol faltar: de manera continuada. Un habitatge no genera humitat i CO₂ per episodis, sinó mentre hi ha gent a dins. Dutxes, bullits, roba estesa a l’interior, respiració nocturna, productes de neteja. Obrir la finestra quan te’n recordes és un pic de renovació, no un règim de renovació, i entremig el pis torna a acumular.

A la costa catalana això té una conseqüència directa. L’aire exterior és fresc però sovint humit a l’hivern, i calent i humit a l’estiu, de manera que els criteris pensats per a climes continentals, on l’aire de fora és sec i n’hi ha prou d’obrir de bat a bat, no es traslladen tal qual. Aquí importa tant quan obres com quanta estona.

El recorregut de l’aire, baula per baula

El model que fa servir el Codi Tècnic, i que recullen les guies tècniques catalanes, no descriu l’habitatge com un conjunt de finestres soltes sinó com un camí amb principi i final. Divideix les estances en dos grups: les seques, dormitoris i sala, per on entra l’aire exterior, i les humides, bany, lavabo i cuina, d’on se n’extreu. Entre unes i altres, l’aire ha de poder travessar el pis.

Baula	Què hi ha de passar	Com es trenca
Entrada, a les estances seques	Entra aire de fora per airejadors de la fusteria, reixetes o la finestra	Fusteria nova molt estanca sense airejador; reixetes tapades amb massilla, pintura o un moble al davant
Pas, pel passadís i les portes	L’aire travessa el pis per la folgança de sota les portes o per reixetes de pas	Portes massa ajustades, burlets, un parquet nou que puja el nivell del terra
Extracció, al bany i la cuina	El vapor i les olors surten per la reixeta o l’extractor	Reixetes brutes o pintades, extractors desconnectats, conducte compartit que no tira
Sortida, cap a l’exterior	El conducte porta l’aire fins a coberta o façana	Conductes obstruïts, sortides anul·lades en una reforma

La cuina hi apareix dues vegades i val la pena no confondre-ho. És una estança humida com el bany, amb la seva reixeta de ventilació general, i a més el Codi Tècnic demana una extracció específica per als fums i vapors de la cocció. Són dues coses diferents: la campana no substitueix la reixeta ni la reixeta substitueix la campana.

I aquí hi ha un principi que explica moltes fallades possibles: una extracció només pot treure aire d’una estança si n’hi pot entrar per una altra banda. Una porta de bany ben ajustada, sense folgança per sota ni reixeta de pas, és una causa fàcil de passar per alt quan un extractor sembla que no fa res. El ventilador gira, fa soroll i no mou pràcticament res, perquè està intentant buidar una capsa tancada.

Tres famílies de solució, vistes de lluny

Totes tres garanteixen el mateix recorregut. El que canvia és qui empeny l’aire i què li demanen al pis.

Família	Qui mou l’aire	Què demana al pis
Ventilació natural	La diferència de temperatura i de pressió entre dins i fora, i tu quan obres	Obertures ben situades i, idealment, dues orientacions
Simple flux, extracció mecànica	Un ventilador extreu en continu de les estances humides i l’aire entra sol per les seques	Entrades d’aire a dormitoris i sala, i un conducte de sortida que funcioni
Doble flux amb recuperació	Dos ventiladors: un impulsa aire filtrat, l’altre extreu, i l’aire que surt cedeix bona part de la seva calor al que entra sense barrejar-s’hi	Espai per a dues xarxes de conductes i un manteniment de filtres constant

Dins del simple flux hi ha variants que modulen el cabal segons la humitat de l’estança, de manera que el sistema reforça l’extracció quan et dutxes i afluixa quan no hi ha ningú.

No són tres graons d’una escala on el de dalt sempre és millor. En un pis existent, la pregunta que decideix rarament és quin sistema és superior, sinó quin hi cap: per on passarien els conductes, on donaria la sortida exterior, quin soroll s’accepta a un dormitori i què implica tocar façana o coberta en una finca amb comunitat.

El problema és de tot el pis o d’una sola estança?

Aquesta és la primera bifurcació i és la que estalvia més diners, perquè les dues situacions es resolen amb esforços de magnitud molt diferent.

Apunta a una sola estança quan:

• el mirall del bany triga molt a desentelar-se i la resta del pis està bé;
• només s’entela la finestra d’una habitació, sovint la que dona a un pati de llum, on l’aire és més humit i està menys mogut;
• el símptoma va lligat a una activitat concreta i localitzada: assecar la roba en una habitació tancada, bullir sense campana, un traster interior sense cap obertura.

Apunta a tot l’habitatge quan:

• s’entelen totes les finestres, també la del menjador ben escalfat;
• en tornar a casa es nota l’aire carregat encara que no hi hagi cap taca d’humitat;
• les olors de cuina arriben als dormitoris i triguen a marxar;
• tot va començar després d’una reforma.

Aquest últim cas mereix una precisió, perquè es malinterpreta sovint. Canviar la fusteria per una de molt més estanca no «provoca humitats». El que fa és eliminar una infiltració incontrolada, l’aire que entrava per les escletxes sense que ningú ho hagués previst i del qual l’habitatge depenia en silenci. Quan aquesta via desapareix, el que queda al descobert és la ventilació realment projectada, tal com era abans. Si era insuficient, ara es veu.

Del símptoma al mecanisme: on continuar

El que veus	El que sol indicar	Cap a on mirar
Aigua als vidres al matí, taques fosques als racons freds	Es genera més humitat de la que es renova, sobre superfícies prou fredes	La condensació a les parets
El bany es queda entelat molta estona i l’olor no marxa	Extracció insuficient, o sense aire de reposició	La ventilació del bany
Aire carregat i olors persistents, sense humitat visible	Renovació insuficient de tot l’habitatge	La qualitat de l’aire interior
Vols renovar sense obrir: soroll de carrer, fred, seguretat	Cal un cabal permanent que no depengui d’un gest	La ventilació mecànica controlada
Quan obres tot va bé, però no hi ha manera de mantenir-ho	Recorregut natural incomplet o mal repartit	La ventilació natural

Si el que et passa no encaixa en cap fila, probablement no és una qüestió d’aire. Taques que no s’assequen mai ni a l’estiu, humitat que puja des de la part baixa de la paret, marques que creixen només després d’episodis de pluja o de vent de mar: la condensació no és l’única causa d’humitat. Filtracions, capil·laritat i entrades d’aigua són mecanismes diferents, amb remeis diferents, i no es distingeixen de manera fiable sense una inspecció presencial. Insistir a ventilar quan el problema és una filtració només allarga el dany.

L’ordre en què val la pena resoldre-ho

1. Recompon el recorregut. Destapa reixetes i airejadors, recupera la folgança sota les portes interiors i comprova que el bany i la cuina extreuen de debò. És el pas que gairebé no costa diners i el que pot canviar-ho tot, perquè restitueix un camí que el pis ja tenia previst.
2. Mou el que genera humitat i quan ventiles. Tapar les olles, encendre la campana abans de començar a cuinar i deixar-la una estona després, no assecar la roba en una habitació tancada, ventilar el bany durant la dutxa i no quan ja està tot entelat.
3. Mesura abans de decidir. Un higròmetre barat, o un mesurador de CO₂ si el que et preocupa és l’aire carregat, converteix una impressió en un patró: quines estances, a quines hores, amb quanta gent a dins.
4. Només llavors, planteja’t un sistema. Amb el recorregut recompost i unes quantes setmanes de dades, la pregunta ja no és «quin aparell compro» sinó «quina baula continua trencada i què la pot resoldre».

Fet en aquest ordre, qualsevol conversa tècnica posterior comença en un altre punt. En lloc d’arribar-hi dient «tinc humitat», hi arribes amb un recorregut dibuixat, uns punts concrets on l’aire no passa i un patró de quan apareix el problema. És fàcil acabar pagant una solució cara justament per no tenir això a la mà.