Qui som: què és ventilacion.cat i què no fa

Un portal per entendre, no per contractar

Un text sobre ventilació escrit per qui després munta l’equip no és necessàriament dolent, però té un interès al darrere: acaba en un aparell concret. Aquest portal no acaba en cap oferta de ventilació. Al final de les seves pàgines no hi ha cap equip per comprar, cap formulari ni cap trucada; la relació comercial de la mateixa cartera amb la remediació de floridura s’explica separadament més avall.

Això canvia què s’hi pot explicar. Es pot dir que un problema no té solució barata, que un aparell popular no toca la causa, o que la resposta correcta és no fer res encara i mesurar una temporada. Són conclusions que no encaixen bé en una pàgina comercial i que aquí no molesten ningú.

Per a qui està escrit

Les guies estan pensades per a qui viu a l’habitatge o n’és propietari, no per a instal·ladors ni projectistes. En concret, per a situacions com aquestes:

• Tens un símptoma i no saps si és cosa de la ventilació o d’un altre tipus d’humitat.
• Vius de lloguer i vols distingir què pots fer sense obres del que depèn de la propietat o de la comunitat.
• Acabes de reformar i han aparegut condensacions que abans no hi eren.
• Vius en un pis que dona a un pati de llum, o amb obertures en una sola façana, i vols saber què condiciona això.
• Has arribat d’un altre país i et trobes amb un marc normatiu, el CTE i el RITE, i uns costums constructius que no són els del lloc d’origen.

Un tècnic hi trobarà les fonts oficials citades i podrà seguir el fil, però el text no està escrit per a ell.

El que aquest portal no fa

Val la pena dir-ho en negatiu, perquè és la part que decideix fins on et pots refiar del que llegeixes.

• No instal·la, no dissenya, no posa en marxa ni manté cap sistema: ni ventilació mecànica controlada, ni doble flux amb recuperació de calor, ni conductes comunitaris, ni aire condicionat.
• No fa pressupostos, ni visites, ni valoracions a distància.
• No ven equips ni recomana marques ni models concrets.
• No recull sol·licituds ni passa contactes a cap empresa, ni a canvi de comissió ni de franc.
• No diagnostica cap habitatge en particular. Cap text pot decidir, sense veure-ho, si la taca d’una paret ve del vapor que es genera a dins o d’aigua que entra de fora.
• No dona consells de salut. Sobre humitat i floridura només recull el que sostenen les guies de l’Organització Mundial de la Salut, sense anar-hi més enllà.

Cinc llengües escrites per separat

El portal es publica en català, castellà, anglès, francès i rus. Cap versió no és la traducció automàtica d’una altra: cada llengua es redacta a partir del que aquell lector ja dona per sabut i del que no.

Un exemple concret. La versió francesa s’escriu comptant que el lector ja té al cap la idea de VMC tal com funciona a França, i el que li cal és veure en què s’assembla i en què no la pràctica espanyola. La versió anglesa s’escriu suposant que qui la llegeix compara amb l’habitatge d’un altre país i no ha sentit mai a parlar del CTE DB-HS3. La versió catalana pot anar directa al pati de llum i al conducte compartit sense explicar què són.

Els noms de les coses tampoc no viatgen bé. El que en una llengua és una sigla familiar, aquí té un altre nom, un altre encaix normatiu i, sovint, una altra manera d’instal·lar-se. Traduir paraula per paraula produiria textos correctes i inútils.

Per què la cobertura és desigual a propòsit

No totes les llengües tenen les mateixes pàgines. No és un descuit ni una fase provisional: és el criteri.

Una pàgina s’escriu en una llengua quan la recerca mostra una pregunta pròpia d’aquella llengua i prou necessitat editorial per respondre-la bé. Això no vol dir que hi hagi dades de volum equivalents: les mètriques útils només es van obtenir per al castellà, i la resta es basa en revisió d’intenció i resultats natius. La paritat de traducció, en canvi, obligaria a fabricar cobertura sense demostrar-ne la necessitat.

A la pràctica: el català i el castellà són les versions més desenvolupades, l’anglès en cobreix una part àmplia, i el francès i el rus se centren en el nucli bàsic: com funciona la ventilació d’un pis espanyol, la condensació i el bany.

El selector d’idioma només ofereix les llengües en què la pàgina existeix de debò. Si una llengua no hi surt, és que aquell text encara no s’ha escrit, no que s’hagi amagat. Si el tema que busques no hi és en la teva llengua, la versió catalana i la castellana acostumen a ser les més completes.

Floridura visible i aire de casa són dues feines diferents

Quan surt floridura en una paret hi ha dos problemes encavalcats, i separar-los evita pagar la feina equivocada. Un és la taca: material afectat que s’ha de tractar i retirar amb criteri professional. L’altre és per què aquella superfície es manté prou humida perquè hi creixi alguna cosa.

Aquest portal només s’ocupa del segon, i només explicant-lo. Quan ja hi ha floridura visible, algunes guies remeten contextualment a NoMoho, el projecte comercial de la mateixa cartera dedicat a la remediació de floridura. Aquesta remissió és una frontera de responsabilitat, no una oferta conjunta de ventilació: NoMoho no ofereix en nom d’aquest portal instal·lacions de ventilació o climatització, i ventilacion.cat no recull encàrrecs per a habitatges.

I una advertència que cal fer aquí i no amagar-la en cap lletra petita: ventilar millor no garanteix que la floridura no torni. Depèn també de quanta humitat es genera a l’habitatge i de com de fredes es mantenen les superfícies, i hi ha danys que tenen un origen que la ventilació no toca.

Què pots comprovar abans de fiar-te’n

El responsable de la publicació és Aleksandr Prokofyev, treballador autònom a Espanya; les dades completes consten a l’avís legal. Aquesta identitat editorial no es presenta com una titulació tècnica, una col·legiació ni una certificació d’instal·lador, perquè no se n’ha verificat cap. El que sí que pots comprovar és això:

• Les afirmacions tècniques i normatives porten citada la font oficial al peu de cada pàgina: el CTE DB-HS3, el RITE i la guia de l’OMS sobre humitat i floridura, entre d’altres. Si una cosa no hi és, no s’hi afirma.
• Cada guia porta una data de revisió visible, perquè sàpigues de quan és el text que estàs llegint.
• Cada guia inclou una secció del que no resol. Les limitacions són part del contingut, no un descàrrec legal.
• La pàgina de metodologia editorial explica amb quins criteris es trien els temes, com es revisen i què queda fora deliberadament.
• Si hi detectes un error de fet, la pàgina de contacte indica quina és la via per assenyalar-lo.

I una regla que val per a tot el que hi llegiràs: quan la decisió implica obra, càlcul, instal·lacions comunitàries o una despesa considerable, el que toca és una valoració presencial d’un professional competent. Aquestes pàgines estan escrites perquè hi arribis sabent què preguntar i què comprovar.