Problemes d’humitat i condensació
Humitat i condensació en un pis: per on començar a mirar
Gairebé tots els casos d’humitat domèstica arriben amb la pregunta mal plantejada: com trec aquesta aigua. Les preguntes que sí que ordenen el cas són on apareix, des de quan i què ha canviat a casa des de llavors. Aquestes guies estan escrites en aquest ordre — primer llegir el símptoma, després entendre el mecanisme i només al final decidir.
En aquesta secció
- Condensació a les finestres: què vol dir l’aigua del vidre
El senyal més fàcil de llegir de tota la casa. Tres posicions possibles de l’aigua al vidre i què vol dir cadascuna.
- Condensació a les parets: d’on surt l’aigua i com corregir-la
El mecanisme complet de la taca a la paret, i com distingir-lo d’una filtració o d’una humitat que puja des de baix.
- Condensació després de canviar les finestres: què ha canviat de debò
Per si tot va començar després d’una obra: què va desaparèixer amb la fusteria vella i en quin ordre es recupera.
On és l’aigua i des de quan
Les dues preguntes que ordenen un cas d’humitat es responen mirant, amb una llibreta i una setmana de paciència. No cal cap aparell per contestar-les.
La primera és on apareix l’aigua: a la cara interior del vidre, entre els dos vidres d’una finestra, en un racó de paret exterior, darrere d’un armari arrambat, al sostre del bany. Cada posició apunta cap a una explicació diferent, i algunes ni tan sols són un problema.
La segona és des de quan. Una humitat que hi ha hagut sempre i una que va començar un mes concret —just després de canviar les finestres, després de tancar una galeria, o quan va augmentar el nombre de persones a casa— no tenen la mateixa lectura, encara que la taca s’assembli.
Tres palanques que actuen alhora
Quan el mecanisme és una condensació, sempre hi intervenen tres coses juntes: la humitat que es genera dins de casa, l’aire que es renova i la temperatura de les superfícies més fredes. El vapor de les dutxes, de la cuina i de la roba estesa a dins es reparteix pel pis i es torna líquid allà on troba la primera superfície prou freda, que sovint és en una altra estança.
Per això actuar només sobre una de les tres sol quedar-se curt. Eixugar el vidre cada matí no toca cap de les tres. Tapar una reixeta n’empitjora una. I comprar un aparell abans de saber quina falla és començar per la penúltima pàgina.
A la costa mediterrània hi ha un matís que canvia les receptes: els hiverns són suaus i humits i els estius, calents i humits. Els consells pensats per a climes continentals, on obrir de bat a bat funciona perquè fora l’aire és sec, no es traslladen tal qual.
No tota la humitat és condensació
Una filtració, una humitat que puja per la paret i una entrada d’aigua de pluja són mecanismes diferents, amb remeis diferents. No es distingeixen de manera fiable des d’una pàgina web: demanen una inspecció presencial. Renovar millor l’aire no els toca.
Val la pena tenir-ho present abans de canviar hàbits durant setmanes. Si el patró no encaixa amb res del que descriuen aquestes guies —si la taca creix quan plou, si és sempre a la mateixa alçada des del terra, si el mur és humit al tacte i no només fred—, el que toca no és ventilar més.
El que aquestes pàgines no faran
No dictaminen el cas d’un habitatge concret, no dimensionen instal·lacions i no proposen cap servei. Tampoc et demanaran obrir un conducte comunitari, tocar una instal·lació elèctrica ni aplicar cap producte.
Si has de triar per on entrar, entra per la guia que descrigui el que veus, no per la que descrigui el que sospites.