Ventilació mecànica controlada (VMC): què és i què demana un pis

Què vol dir «controlada» a la ventilació mecànica controlada

«Controlada» és la paraula que fa tota la feina. Una VMC no és un ventilador més gran: és una instal·lació fixa, amb un o més ventiladors i una xarxa de conductes, que manté hora rere hora el cabal de renovació que s’ha calculat per a cada estança. Aquest cabal no depèn del vent, ni de la diferència de temperatura entre dins i fora, ni de si aquell dia algú obre la finestra.

El recorregut no se l’inventa el sistema: és el que el Codi Tècnic descriu per als habitatges. L’aire entra per les estances seques —dormitoris i sala—, travessa la zona de circulació i s’extreu de les humides —bany i cuina— abans de sortir a l’exterior. La guia d’aplicació del DB-HS 3 del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya el descriu amb tres peces: obertures d’admissió, obertures de pas i obertures d’extracció. Una VMC garanteix mecànicament aquest circuit, també quan a fora no es mou l’aire.

Per què «ventilació forçada» i «ventilació mecànica» semblen el mateix

En el mercat residencial d’aquí, «ventilació forçada», «ventilació mecànica» i VMC s’utilitzen gairebé indistintament, en català i en castellà, sovint dins d’una mateixa web comercial. Amb rigor, «ventilació mecànica» és la família gran: qualsevol sistema que mogui aire amb un ventilador, des d’un extractor de bany fins a una instal·lació de tot l’habitatge. VMC estreny el significat —habitatge sencer, funcionament permanent, cabals projectats— i és el terme que fa servir la Generalitat en la seva documentació tècnica en català.

A la pràctica, quan llegeixis una proposta tant se val quina de les tres paraules hi surti: el que has de buscar és quin cabal s’extreu de cada estança, per on entra l’aire de reposició i on acaba la sortida. Un extractor de bany connectat a l’interruptor del llum també és ventilació mecànica, però no és una VMC: actua en una sola estança i només quan algú l’engega.

Per què una VMC treballa en continu i no només quan et dutxes

La humitat i els contaminants d’un habitatge no apareixen a estones: es generen mentre cuines, mentre et dutxes, mentre la roba s’asseca estesa al passadís i mentre quatre persones dormen amb les portes tancades. Un cabal baix i permanent els retira a mesura que es produeixen.

Una ventilació a ràfegues sempre arriba tard: quan s’engega, la humitat ja ha pujat i ja ha passat als tèxtils, als matalassos i als paraments més freds. Amb una base contínua els pics parteixen d’un nivell més baix. Per això la majoria de sistemes treballen amb dos règims: un cabal base permanent i un règim reforçat per als moments punta, activat manualment, per temporitzador, per presència o per humitat.

A Catalunya la lectura és concreta: amb hiverns suaus però humits, obrir finestres no sempre és còmode ni suficient, i en un pis a un sol front, amb el bany i la cuina donant al pati de llum, no hi ha ventilació creuada on recolzar-se. Obrir finestres continua servint; el que aporta una VMC és que la renovació no depengui que algú se’n recordi.

Un matís normatiu: la ventilació general de l’habitatge no substitueix l’extracció dels fums de cuinar. El DB-HS 3 demana per a la cuina una extracció específica i addicional per als fums, a banda de la ventilació general del pis.

Simple flux: extracció mecànica i entrada d’aire per les estances seques

És una branca possible quan es ventila mecànicament un pis existent, i funciona així:

• Un ventilador, o un grup de ventiladors, extreu de manera contínua del bany, la cuina i el safareig a través d’una xarxa de conductes fins a una sortida exterior.
• Aquesta extracció deixa l’habitatge lleugerament en depressió, de manera que l’aire exterior entra per les obertures d’admissió de les estances seques: airejadors integrats a la fusteria o entrades practicades a la paret.
• Entre unes i altres hi ha les obertures de pas: el pas sota la porta o una reixeta que permet que l’aire travessi el pis.

Dins del simple flux hi ha dues famílies. La de cabal constant manté sempre el mateix cabal, passi el que passi a dins. La higroregulable fa variar la secció de les entrades d’aire i de les boques d’extracció segons la humitat relativa: dona més cabal quan l’habitatge genera vapor i el redueix quan no cal. És un subtipus reconegut a l’Estat espanyol, amb document d’idoneïtat tècnica de l’IETcc; a la documentació en castellà el trobaràs com a ventilación mecánica higrorregulable.

En una reforma l’avantatge és clar: una sola xarxa de conductes, equips petits i, sovint, un tram de fals sostre al passadís i al bany n’hi ha prou.

Els límits també ho són. L’aire que entra arriba a la temperatura que faci al carrer i sense filtrar, i no hi ha recuperació de calor. I tot depèn que les entrades d’aire existeixin de debò: en un pis reformat, amb finestres noves sense airejadors i portes ben ajustades al paviment, el ventilador es queda xuclant contra un habitatge tancat. Mou menys aire del previst i el poc que mou l’agafa d’on pot, sovint del replà o d’un conducte comunitari.

Doble flux: quan el sistema també impulsa aire

En el doble flux hi ha dues xarxes de conductes i una unitat central: una impulsa aire exterior filtrat cap als dormitoris i la sala, l’altra extreu del bany i la cuina. Els dos corrents passen per la unitat i, en la pràctica totalitat dels equips residencials, per un intercanviador que transfereix calor d’un a l’altre sense barrejar-los. El funcionament de l’intercanviador i el detall de la instal·lació es tracten a part; aquí interessa la bifurcació.

Es tria quan importa el que entra i com entra: aire filtrat i temperat, sense dependre d’obertures passives a la façana. En un pis amb la façana a una via amb molt trànsit, on obrir la finestra vol dir soroll i fums, la diferència pesa. A canvi demana dues xarxes en comptes d’una, una unitat amb desguàs de condensats i accés per mantenir-la, i un calendari de filtres que algú ha de complir.

Què compares	Simple flux	Doble flux
Aire d’entrada	Passiu, per obertures a les estances seques	Impulsat per conductes i filtrat
Xarxa de conductes	Només d’extracció	Dues: impulsió i extracció
Obra en un pis existent	Moderada	Alta: unitat, dues xarxes, més fals sostre
Aire que entra a l’hivern	A la temperatura exterior	Temperat per l’intercanviador
Manteniment	Neteja de boques i d’entrades d’aire	Filtres periòdics i revisió de la unitat
Soroll a vigilar	Ventilador i entrades d’aire	Unitat, conductes i transmissió entre estances

Què demana una VMC en un pis ja construït

La decisió tècnica en un habitatge existent no es pren mirant catàlegs d’equips: es pren mirant el pis.

• Un recorregut per als conductes. Des de cada estança humida fins a la sortida; normalment, un fals sostre corregut pel passadís. Cada centímetre compta en pisos d’alçada justa.
• Una sortida exterior admissible. La coberta i la façana són elements comuns de la finca. Si l’edifici té conductes comunitaris antics —els shunts verticals—, si es poden reaprofitar o no és alhora una qüestió tècnica i de comunitat, i no es decideix des de dins del pis. No obris ni modifiquis mai pel teu compte un conducte comunitari.
• Alimentació elèctrica permanent. Un sistema que ha de funcionar sempre necessita el seu circuit i la seva protecció. És feina d’instal·lador.
• Soroll. El del ventilador i el que viatja pels conductes d’una estança a l’altra. El dormitori és el jutge: un sistema que molesta a la nit s’acaba apagant, i un sistema apagat no ventila res.
• Filtres i registres accessibles. Una unitat tapiada dins d’un fals sostre sense registre no es manté, i el que no es manté perd cabal fins a deixar de fer la feina.
• Portes i obertures de pas. Si les portes no tenen pas per sota ni reixeta, el recorregut del projecte no passa a la realitat.
• La comunitat de propietaris. Pregunta-ho aviat, no al final: la resposta sobre façana, coberta i conductes comuns pot decidir quin sistema és possible.

Res d’aquesta llista es comprova pujant a la coberta, obrint un conducte comunitari o tocant la instal·lació elèctrica pel teu compte.

Quan la VMC és una instal·lació regulada i què implica per a tu

Una VMC d’habitatge és una instal·lació fixa. Les instal·lacions tèrmiques fixes dels edificis, incloent-hi els sistemes de ventilació, queden dins l’àmbit del RITE, el Reial decret 1027/2007 amb les seves modificacions posteriors. A Catalunya, les empreses que executen treballs RITE han d’estar inscrites al RASIC. Aquesta inscripció de l’empresa no és la inscripció de la instal·lació: la documentació i l’eventual tràmit al RITSIC depenen del tipus d’instal·lació i dels llindars oficials de potència. El model de ventilació de l’habitatge també s’ha de contrastar amb el DB-HS 3 del Codi Tècnic.

Per a tu, com a client, la conseqüència pràctica és que no estàs comprant un electrodomèstic: estàs contractant una instal·lació regulada. Val la pena preguntar, abans de signar res:

• quins cabals s’han previst per a cada estança i contra quina exigència s’han calculat;
• qui signa la instal·lació i quina documentació rebràs quan estigui acabada;
• com es resol la sortida a l’exterior i amb quina autorització de la comunitat;
• quin pla de manteniment porta l’equip, què inclou i cada quant;
• com s’ha tractat el soroll als dormitoris, no només a la fitxa tècnica.

Si una proposta no respon aquestes cinc preguntes, encara no és una proposta: és un pressupost d’aparells.

Com saber si el que et cal és una VMC

No tots els problemes d’aire d’un pis demanen una instal·lació de tot l’habitatge.

Si el problema és una sola estança —el bany interior que triga dies a assecar-se, el dormitori carregat al matí—, la primera comprovació no és quin equip comprar, sinó si el recorregut previst existeix: si la porta té pas per sota, si la boca d’extracció està neta i si el conducte tira. Molts pisos «sense ventilació» tenen un recorregut interromput o un extractor sense aire de reposició.

Si el pis s’ha reformat i ara és molt més estanc —finestres noves, fusteria sense airejadors—, no és que estigui pitjor construït: ha perdut les infiltracions accidentals que el ventilaven en silenci. Recuperar obertures d’admissió i garantir una extracció contínua és exactament el que fa un simple flux.

Si la humitat és persistent en diverses estances alhora, amb molta ocupació, roba estesa a dins i obertures a un sol front, un sistema continu de tot l’habitatge és la resposta coherent, no una sofisticació.

Si no hi ha manera de passar conductes —sostres baixos, protecció patrimonial, una comunitat que no autoritza la sortida—, la branca a mirar és una altra: equips descentralitzats estança per estança, sense xarxa.

La pregunta útil, en tots els casos, no és quin equip es compra. És per on passarà l’aire, i qui garanteix que hi passi cada dia de l’any.