Bany
Com triar un extractor de bany: l’ordre de les decisions
El número gran de la caixa és un cabal mesurat a aire lliure, sense res connectat. El que rebràs de debò depèn del conducte que hi ha darrere la paret, i el que en notaràs depèn del soroll i del control. Per això la tria d’un extractor comença pel bany i pel conducte, i acaba pel model: mai a l’inrevés.
En aquesta pàgina
- Aire exterior i superfícies fredes
- Aire interior, calent i humit
Sis passos, i el model és l’últim
Els cinc primers passos no depenen del catàleg. Depenen del bany que tens, del conducte que hi ha darrere la paret i de com es fa servir la casa. Quan arribes al sisè, la llista de models candidats ja s’ha reduït sola.
| Pas | Què has de determinar | Si te’l saltes |
|---|---|---|
| 1. Volum | Amplada per fondària per alçada del bany | Tries per la mida del forat que ja hi ha |
| 2. Cabal objectiu | Quant aire cal extreure d’aquesta estança | Confies en el «recomanat per a banys de fins a...» |
| 3. Conducte | Longitud, diàmetre, colzes i on desemboca | Descobreixes la pèrdua amb l’aparell ja muntat |
| 4. Cabal real | El que dona l’aparell contra aquesta resistència | Compares xifres que ningú no tindrà a casa |
| 5. Soroll | Quant sonarà en una estança petita i enrajolada | Compres un aparell que s’acabarà apagant |
| 6. Control | Manual, temporitzador, higròstat o presència | Tens un bon extractor funcionant en el moment equivocat |
Els passos 3 i 4 decideixen la compra i són justament els que no apareixen a l’embalatge. Entre dos aparells equivalents, el que aguanta millor la resistència del teu conducte acaba movent més aire que el que anuncia un cabal més alt.
Del volum del bany al cabal que has de buscar
El volum és aritmètica de cinta mètrica: amplada per fondària per alçada, en metres cúbics. Si hi ha fals sostre, mesura fins al sostre vist, que és l’aire que realment has de renovar, no fins al forjat.
A partir d’aquí hi ha dues maneres d’arribar a un cabal, i no tenen el mateix valor.
La primera és la referència tècnica. El Codi Tècnic de l’Edificació organitza l’habitatge en estances seques, per on entra l’aire, i estances humides, d’on s’extreu, i fixa per a aquestes últimes uns cabals mínims d’extracció. El valor és tabulat al document bàsic HS 3, i tant les guies d’aplicació del col·legi d’arquitectes de Catalunya com el material divulgatiu de la Generalitat sobre ventilació mecànica el recullen. No és una xifra per endevinar, és una xifra per consultar. Si estàs en una reforma amb projecte, qui el signa ja treballa amb aquesta taula; si només substitueixes un aparell en un pis ja construït, continua sent la millor referència que tens, encara que el teu cas no sigui obra nova.
La segona és la drecera comercial: multiplicar el volum per un nombre de renovacions per hora. És la que hi ha darrere del «vàlid per a banys de fins a tants metres quadrats» de la caixa, i té dos defectes alhora: parlar de metres quadrats ignora l’alçada, i el càlcul suposa un conducte ideal que no és el teu.
El mateix volum tampoc no demana sempre el mateix. Una dutxa al dia per a una persona i quatre dutxes seguides al matí carreguen l’estança de manera molt diferent, i un bany on s’estén roba és un altre cas. La taula et dona el mínim; l’ús et diu si has de treballar amb marge.
Per què el cabal de la caixa no és el que tindràs
La xifra gran de l’embalatge és un cabal a descàrrega lliure: l’aparell mesurat amb la boca a l’aire, sense res connectat. És una condició de laboratori que no existeix a cap bany.
En una instal·lació real, l’aire ha de travessar tot això abans de sortir:
- la longitud del conducte, sencera, no la distància en línia recta;
- cada colze, que costa molt més del que fa de llarg, sobretot si és tancat;
- el tub flexible corrugat, que frega molt més que un tub rígid llis, i encara més si penja o s’estrangula en un fals sostre;
- qualsevol reducció de diàmetre per sota de la boca de l’aparell, que és probablement la pitjor decisió que es pot prendre en tot el muntatge;
- la reixeta exterior i la mosquitera, que amb el temps s’embruten;
- i, si desemboca a un conducte comunitari, la pressió que ja hi ha dins d’aquest conducte.
Tot això junt es diu pèrdua de càrrega, i el resultat és sempre el mateix: menys cabal del que diu la caixa.
Què buscar a la fitxa tècnica
Una fitxa útil no dona un número: dona una corba de cabal contra pressió estàtica, en pascals. Aquesta corba diu quant aire mou l’aparell quan troba resistència, que és l’única pregunta que importa. Si el fabricant només publica el cabal màxim i cap corba, no tens amb què comparar.
La forma de la corba separa famílies d’aparells. Un ventilador axial senzill perd cabal de pressa en trobar resistència: va bé per a una sortida curta i directa a façana. Un de centrífug o de flux mixt manté el cabal molt millor contra pressió, que és el que necessites en un conducte llarg, ple de colzes o connectat a un shunt. En aquests casos, la distància entre les dues corbes pesa més que la distància entre dos números grans.
Sortida directa a façana o connexió a un conducte comunitari
El recorregut del conducte canvia tant les regles que val la pena situar-lo abans de mirar res més.
Sortida curta i directa a l’exterior. És el cas favorable: pocs metres, cap colze innecessari, tub rígid i reixeta exterior neta. Aquí un aparell modest ja fa la feina. Una precisió local: si la sortida dona a un pati de llum estret, l’aire d’aquest pati sol ser humit i moure’s poc, de manera que expulses a un espai que es renova amb dificultat. Continua sent millor que no extreure, però no rendeix com una façana oberta al carrer.
Connexió a un shunt, el conducte vertical compartit de l’edifici. El shunt no és un forat neutre: té la seva pròpia pressió, el comparteixes amb altres habitatges i el que hi passa no depèn només de tu. D’aquí surten dues conseqüències. L’aparell ha d’aguantar pressió, cosa que torna a apuntar cap a la corba i no cap al cabal màxim; i convé que la connexió porti un element antiretorn, perquè amb l’extractor aturat un conducte compartit pot tornar-te aire i olors. Obrir, desviar o modificar aquest conducte queda fora del que pots decidir tu: és un element comú de l’edifici, i qualsevol intervenció passa per la comunitat i per qui tingui competència per fer-la.
Conductes que no arriben enlloc. Un tub que acaba dins d’un fals sostre o en una cambra tancada no extreu res: trasllada la humitat a un lloc on ningú no la veurà fins que faci mal. I un aparell que no desemboca a l’exterior no és una extracció, encara que filtri: retorna a l’estança el vapor que havia de sortir.
Cap extractor no pot treure l’aire que no pot entrar
Un ventilador no fabrica aire: el desplaça. Per cada metre cúbic que surt del bany, un metre cúbic ha d’entrar-hi d’algun lloc. El Codi Tècnic descriu justament aquest recorregut, de les estances seques cap a les humides i d’allà cap a fora, amb obertures de pas interiors entre unes i altres.
La porta és un punt on es pot trencar el recorregut. Una porta de bany ajustada, sense folgança per sota ni reixeta de pas, és una causa fàcil de passar per alt quan un extractor sembla que no fa res. Pot passar després d’una reforma: la porta nova encaixa millor que l’antiga i el pas d’aire desapareix sense que ningú hi pensi.
La comprovació és de dos minuts. Engega l’extractor amb la porta tancada i acosta un full de paper de cuina a la reixeta; després obre la porta un pam i repeteix-ho. Si el paper només s’hi enganxa amb la porta oberta, revisa primer el camí de l’aire abans de culpar l’aparell. És una prova qualitativa: no mesura el cabal ni descarta problemes al conducte o de pressió.
El raonament escala a tot el pis. Amb la fusteria canviada per una de molt més estanca i sense airejadors ni cap altra entrada prevista, l’aire d’aportació no existeix en cap estança: allà el bany no és el problema, només és on es nota primer.
El soroll no és un detall: decideix si l’aparell s’usa
Un extractor sorollós s’acaba apagant, i un extractor apagat no ventila gens, tingui la fitxa que tingui. Per això el soroll no és l’últim criteri de desempat, sinó un criteri de compra al mateix nivell que el cabal.
La xifra en dB(A) de la fitxa està mesurada a una distància concreta i en condicions de laboratori. Un bany real és petit, tancat i cobert de superfícies dures: rajola, mirall, vidre, porcellana. Res no absorbeix i tot reflecteix, així que el mateix aparell hi sona més del que promet el paper.
El so tampoc no ve d’un sol lloc, i cada origen és un problema diferent:
- el motor, que és el que mesura la fitxa;
- l’aire fregant, que augmenta si el conducte és estret o si s’ha reduït el diàmetre;
- la vibració transmesa al mur o al fals sostre, que sovint és el que senten més els veïns i les habitacions del costat;
- la reixeta mal assentada, que fa un repic que no té res a veure amb el ventilador.
A igualtat de cabal, un aparell més gran girant a poc a poc sona menys que un de petit girant de pressa. I hi ha una manera d’allunyar el problema: portar el motor fora de l’estança, amb un ventilador en línia muntat al recorregut del conducte, deixant al bany només la reixeta. Guanya molt en soroll percebut, però demana espai i és una decisió d’instal·lació, no una compra que resolguis sol.
Pensa també en l’horari. Si l’aparell continua funcionant després d’apagar el llum i el bany comparteix envà amb un dormitori, el soroll que t’és igual a les vuit del matí és el que farà que algú desconnecti el temporitzador al cap de dues setmanes.
Manual, temporitzador, higròstat o presència
El control no canvia quant aire mou l’aparell: canvia quan el mou. I com que la humitat d’una dutxa surt de l’estança després de la dutxa, no durant, aquesta és sovint la diferència entre un extractor útil i un de decoratiu.
| Control | Com decideix | On falla |
|---|---|---|
| Interruptor propi | L’encens i l’apagues tu | Es queda encès tot el dia o no s’encén mai |
| Lligat al llum | Funciona mentre hi ha llum | S’atura just quan comença a evaporar-se l’aigua |
| Temporitzador | Continua uns minuts després d’apagar el llum | El temps és fix: no distingeix una dutxa d’una visita |
| Higròstat | Arrenca i s’atura segons la humitat relativa | Amb un llindar mal ajustat, o no arrenca o no para |
| Presència | Arrenca amb el moviment | Detecta persones, no vapor |
El sensor d’humitat és l’únic que mira la magnitud que vols treure, i per això sol ser la millor opció en un bany d’ús intens. Ara bé, en un clima costaner mediterrani, amb estius calorosos i humits, la humitat ambiental de partida ja és alta durant mesos: un higròstat de llindar fix pot quedar-se encès dies sencers a l’agost i no arrencar mai al gener. Aquí funciona millor un aparell amb llindar regulable, o que reaccioni a la pujada ràpida d’humitat en comptes d’un valor absolut, i que es pugui forçar a mà.
El detector de presència, sol, és el que menys s’ajusta al que passa en un bany: algú pot entrar i sortir sense generar gens de vapor, i una banyera plena en genera molt sense ningú a dins.
Quan cap extractor no resoldrà el que tens
Hi ha situacions en què la compra és la resposta equivocada, i reconèixer-les estalvia diners i temps:
- La humitat apareix també a altres estances. Si s’entelen les finestres del dormitori o del menjador, el que falla és la renovació de tot l’habitatge, no l’extracció d’una sola estança.
- La taca és sempre al mateix racó fred. Un angle de paret exterior, un pont tèrmic, la paret de darrere d’un armari: aquí la variable dominant és la temperatura de la superfície, i extreure més aire del bany no l’escalfa.
- La humitat no s’asseca mai, ni en setmanes seques, o creix després de pluja, o puja des del terra. Filtracions, capil·laritat i entrades d’aigua són mecanismes diferents, amb solucions diferents, i no es distingeixen de manera fiable sense una inspecció presencial.
- No hi ha camí per a l’aire d’aportació enlloc del pis. Mentre l’aire no pugui entrar, augmentar la capacitat d’extracció és empènyer contra una porta tancada.
- El conducte comunitari no tira. Si el shunt està obstruït o mal rematat, això no es compra a una botiga: és una qüestió de l’edifici.
Hi ha una prova senzilla que separa «falta extracció» de «el problema és un altre». Tria una setmana de temps sec i estable. Durant aquells dies assegura’t que el bany ventila de debò després de cada dutxa —amb l’aparell en marxa una bona estona i pas d’aire per la porta, o amb la finestra oberta si en té— i deixa la resta d’hàbits igual. Si les superfícies s’assequen visiblement abans i les marques s’aturen, el problema era d’extracció i tot el que has llegit aquí et serveix. Si al cap d’una setmana seca la taca segueix exactament igual, la humitat no ve de l’aire d’aquesta estança, i cap extractor no te la traurà.
Fonts
Les afirmacions tècniques i normatives d’aquesta pàgina es recolzen en les fonts següents.
- Documento Básico HS «Salubridad», Código Técnico de la Edificación — Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana / Código Técnico de la Edificación
- Guia d’aplicació del DB HS 3 — Qualitat de l’aire interior — Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
- Ventilació mecànica controlada en habitatges — Generalitat de Catalunya — Departament d’Habitatge