Estances de l’habitatge

Ventilació del dormitori a la nit: vuit hores amb la porta tancada

Durant la nit, un dormitori tancat és el pitjor escenari del pis: poc volum d’aire, la porta tancada i l’ocupació més llarga i continuada del dia. La palanca que més rendeix no sol ser obrir la finestra de bat a bat, sinó aconseguir una entrada d’aire petita però contínua i un camí de sortida cap al bany o la cuina. Per això la porta forma part de la solució tant com la finestra.

Darrera revisió: Contingut informatiu. No substitueix una inspecció tècnica presencial ni un projecte signat per un professional competent.

En aquesta pàgina

Ves al pas següent segur

Impulsió i extracció són dues funcions diferents, i el dormitori només en fa una: hi entra aire, però l’aire en surt per una altra estança. Per això la porta compta tant com la finestra. Dues funcions diferents: l’aire d’impulsió entra a l’habitatge i l’aire d’extracció en surt. Habitatge Aire d’impulsió Aire d’extracció
Impulsió i extracció són dues funcions diferents, i el dormitori només en fa una: hi entra aire, però l’aire en surt per una altra estança. Per això la porta compta tant com la finestra.
  • Aire exterior i superfícies fredes
  • Aire interior, calent i humit

Per què el dormitori és el cas més difícil de tot el pis

Quatre condicions coincideixen només aquí. El volum d’aire d’una habitació és una fracció del de l’habitatge sencer. La porta sol quedar tancada, per costum o per necessitat. L’ocupació és la més llarga i continuada del dia: set o vuit hores seguides, sovint de dues persones, al mateix lloc i sense interrupcions. I tot plegat passa mentre dorms, que és l’única franja del dia en què no notes res ni pots corregir res.

Compara-ho amb les estances que s’associen sempre a l’aire carregat. La cuina genera molta humitat, però a ratxes de mitja hora i amb una campana just a sobre. El bany en genera encara més, però concentrada en deu minuts i amb un extractor a un metre. El dormitori no té ni campana ni extractor: és l’única estança on l’ocupació és llarga i el mecanisme de retirada, inexistent.

Per això l’ordre del que rendeix és una mica contraintuïtiu. Primer, el camí de l’aire: la porta i el que hi ha a l’altra banda. Després, una entrada petita però permanent. I només llavors, un aparell. Obrir la finestra de bat a bat cinc minuts abans de ficar-se al llit és el gest més visible de tots i el que menys estona dura.

Què s’acumula mentre dorms

Dues coses, i venen totes dues de la mateixa font. Respirant, una persona emet diòxid de carboni i vapor d’aigua; la transpiració n’hi afegeix més, de vapor. Cap dels dos no té on anar si l’habitació està tancada, de manera que pugen alhora i per la mateixa raó.

Aquesta simultaneïtat explica el matí. L’olor de tancat en llevar-se no ve de res que hagi passat a les set: és el punt final de vuit hores de pujada contínua, i el moment de concentració més alta de tota la nit és justament quan obres els ulls. El vidre entelat del dormitori té el mateix origen i la mateixa hora punta, perquè el vapor acumulat es diposita sobre la superfície més freda de l’habitació just quan la temperatura exterior toca el mínim de la matinada.

El CO₂ no és, en si mateix, allò que has de combatre en una habitació: és el marcador més còmode de quant aire s’ha renovat, perquè el produeixes tu i puja quan no surt. Els treballs que monitoritzen CO₂ en habitatges ocupats descriuen precisament aquest patró d’acumulació lligat a l’ocupació de cada estança. Quines xifres es consideren altes i com es llegeix un mesurador és una altra conversa, i té pàgina pròpia.

Soroll, seguretat, mosquits, fred: per què la finestra es queda tancada

Les raons per no dormir amb la finestra oberta no són manies, i una recomanació que les ignori no se seguirà cap nit. Val més mirar què descarta exactament cadascuna, perquè cap d’elles no descarta ventilar.

  • Soroll. Un dormitori que dona a una via amb trànsit, a una parada d’autobús o a una terrassa que plega tard no admet la finestra oberta: en acústica, obrir no és un terme mitjà, és un interruptor.
  • Seguretat. En un baix, en un primer pis o en una finestra que dona a un terrat o a un pas comú, deixar-la oberta tota la nit no és una opció. Algunes fusteries oscil·lobatents tenen una posició de ventilació que es pot bloquejar amb clau: és una obertura petita, i per a la nit una obertura petita ja fa feina.
  • Mosquits. A l’estiu, a la costa, una obertura sense mosquitera dura el que dura la primera picada. Una mosquitera enrotllable no descarta res; és el que fa possible la resta.
  • Fred a l’hivern. El que molesta gairebé mai és la temperatura de l’aire que entra: és el corrent directe sobre el capçal del llit.
  • Calor i humitat a l’estiu. En una nit de xafogor a la costa, l’aire de fora arriba càlid i carregat d’humitat: obrir renova, però refresca poc.

I hi ha un cas que complica tots els anteriors: el dormitori que dona a un celobert. Allà l’aire es mou poc, arriba amb la humitat i les olors del mateix pati, i el soroll dels veïns es transmet amb una claredat que la façana del carrer no té.

Un dormitori no es pot ventilar tot sol

El Codi Tècnic organitza l’habitatge en dos tipus d’estances: les seques —dormitoris i sala— on s’admet aire, i les humides —bany i cuina— d’on s’extreu, amb obertures de pas entre unes i altres. El recorregut és sempre el mateix: estança seca, circulació, estança humida, fora.

Llegit des del dormitori, això vol dir una cosa incòmoda. L’habitació on dorms està pensada com a entrada, mai com a sortida: dit en termes del sistema, al dormitori hi ha aire d’impulsió, però l’aire d’extracció surt en una altra estança. No hi ha res, dins l’habitació, que en tregui aire.

Amb la porta tancada, aquest recorregut queda tallat i l’habitació depèn només del que pugui creuar una sola obertura. Una finestra sola ventila, però ventila poc i de manera irregular, perquè el que la mou és el vent i la diferència de temperatura, i en una nit de xafogor no hi ha ni l’un ni l’altra. Obrir la porta, en canvi, connecta l’habitació amb un recorregut que sí que té sortida.

Sempre que la sortida existeixi. Si el bany i la cuina no extreuen res, obrir la porta connecta l’habitació amb un passadís igual de tancat. El pas per sota de la porta és la peça més barata de tota la instal·lació i la que es perd amb més facilitat: una catifa gruixuda, un canvi de paviment que puja el nivell, un burlet posat per frenar el fred del passadís. Qualsevol de les tres coses tanca el circuit sense que ningú se n’adoni.

Cinc opcions, ordenades pel que et destorben

OpcióQuè fa mentre dormsQuè demana
Deixar la porta ajustada, no tancadaConnecta l’habitació amb el recorregut d’aire del pisRes, si el soroll i la intimitat ho permeten
Un pas d’aire permanent a la porta: folgança per sota o reixeta de transferènciaManté el recorregut obert amb la porta tancadaPoca feina de fusteria
Una obertura petita i permanent: airejador a la fusteria o posició de ventilació bloquejableFa entrar aire exterior tota la nit sense obrir la finestraFusteria, i mirar per on entra el corrent i quin soroll passa
Un equip descentralitzat a l’habitacióRenova l’aire d’aquella habitació sense obrir resForadar un mur de façana, acord de la comunitat i connexió elèctrica d’instal·lador
Ventilació mecànica de tot l’habitatgeRenovació contínua a totes les estances, no només al dormitoriProjecte, conductes i obra

Dues precisions que decideixen el resultat. La primera: els dos primers graons no costen res, però només funcionen si l’aire té destinació. Sense una extracció que treballi de veritat al bany o a la cuina, deixar la porta ajustada mou molt menys aire del que sembla.

La segona: entre el tercer graó i el quart hi ha un canvi de naturalesa, no de pressupost. Ajustar la fusteria és actuar sobre l’habitatge; obrir una boca nova és actuar sobre la façana, que és element comú de la finca. Aquesta decisió té les seves pròpies condicions i no es pren mirant un catàleg.

Val la pena descartar de passada dos aparells que sovint es proposen per a aquesta situació i que no la resolen: un purificador filtra l’aire que ja hi ha a l’habitació, però no en porta de fora; un ventilador de sostre remou aquest mateix aire i el fa sentir més fresc sense renovar-ne ni un litre.

L’hivern i l’estiu no es resolen igual

A l’hivern mediterrani, la queixa real no és la temperatura de l’aire exterior, que és suau: és el corrent que et cau a sobre i el vidre fred. Una entrada petita a l’extrem oposat del llit molesta molt menys que una finestra entreoberta al capçal i, en vuit hores, renova més. Compte també amb deixar el dormitori molt més fred que la resta del pis: això hi concentra les superfícies més fredes de la casa, que és exactament on el vapor de la nit acaba dipositant-se.

A l’estiu i a la costa, renovar i refrescar són dos objectius diferents que sovint no es poden servir amb el mateix gest. L’aire nocturn pot arribar càlid i carregat d’humitat, de manera que obrir continua renovant però refresca poc; tampoc asseca quan aquest aire porta més aigua en termes absoluts que el de dins. En un pis amb obertures a una sola façana, a més, la ventilació creuada nocturna no existeix com a tal; l’únic recorregut possible passa per dins de casa i, per tant, per les portes interiors.

Què s’ha mesurat i què no es pot prometre

La renovació d’aire al dormitori mentre es dorm és un tema de recerca actiu, no una qüestió tancada. Hi ha revisions que recullen la literatura sobre ventilació del dormitori i qualitat del son, treballs experimentals que han mesurat com varia el CO₂ durant la nit quan s’augmenta la ventilació de l’habitació, i estudis de monitoratge que documenten les concentracions reals en habitatges ocupats.

El que està sòlidament establert és la part física, i és la que et serveix aquesta nit: amb menys renovació hi ha més acumulació; amb més renovació, menys. Això es mesura i es repeteix.

El que no es pot fer és el salt següent. Aquests resultats es reporten en condicions concretes i no es tradueixen automàticament a una habitació determinada, amb la seva gent, el seu clima i el seu edifici. Ningú no et pot prometre que ajustar la porta et farà dormir millor, i això no és un consell mèdic. El que sí que pots comprovar tu mateix és si l’habitació fa olor de tancat en llevar-te, que és un senyal directe de com ha anat la nit.

Si la porta no es pot deixar oberta

Hi ha situacions en què la porta tancada no es negocia: criatures que es desperten amb el llum del passadís, un gat que no ha d’entrar a l’habitació, un pis compartit, algú que es queda despert a la sala. En aquests casos la sortida no és insistir a deixar-la ajustada, sinó traslladar la funció a un altre element.

Amb la porta tancada, el recorregut d’aire ha de passar igualment: una folgança per sota que no estigui tapada, o una reixeta de transferència. La contrapartida és honesta i cal dir-la: una reixeta que deixa passar aire també deixa passar so, i aquest és exactament el motiu pel qual un pas d’aire acaba tapat amb un moble o amb un drap. Hi ha reixetes pensades per atenuar el soroll de pas; l’atenuen, no el cancel·len.

I si, a més, la finestra ha de quedar tancada, l’habitació necessita una entrada pròpia des de fora. Aquesta és l’única combinació que no té sortida barata: porta tancada, finestra tancada i cap obertura permanent. A partir d’aquí no hi ha cap hàbit que ho resolgui, i la decisió és entre una obertura permanent o un equip que renovi. Val la pena prendre-la sabent que és això el que es decideix, i no una qüestió de ventilar deu minuts més abans d’anar a dormir.

Fonts

Les afirmacions tècniques i normatives d’aquesta pàgina es recolzen en les fonts següents.

  1. Bedroom ventilation and sleep quality: a review — Science and Technology for the Built Environment
  2. Bedroom ventilation experiment: effects on sleep and next-day performance — Indoor Air (PubMed 26452168)
  3. CO₂ monitoring in occupied residential apartments — ScienceDirect (S2950362024000274)
  4. Documento Básico HS «Salubridad», Código Técnico de la Edificación — Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana / Código Técnico de la Edificación