Condensació després de canviar les finestres: què ha canviat de debò

Les finestres noves no han fabricat aigua

La data és fàcil de recordar: abans de la reforma els vidres no regalimaven i els angles no es tacaven, i després sí. Però el que ha canviat no és quanta humitat genera l’habitatge, sinó quanta en surt.

La condensació apareix quan l’aire interior, que porta vapor d’aigua, toca una superfície que està al punt de rosada o per sota, i depèn de tres coses alhora: el vapor que es genera, l’aire que es renova i com fredes són les superfícies. La reforma no ha tocat la primera, ha millorat la tercera i ha esfondrat la segona.

Aquí interessa només aquesta segona palanca: què va desaparèixer exactament el dia que van muntar la fusteria nova.

Què feia la finestra vella sense que ningú ho hagués decidit

Una fusteria antiga no tancava del tot, i no per un sol punt. Passava aire per la junta entre fulla i marc, envellida o directament inexistent; per les escombretes gastades d’una corredissa; pel junt entre el marc i l’obra, amb el morter clivellat; per la caixa de la persiana, que comunica amb l’exterior si ningú no l’ha segellada i sol quedar tancada amb una tapa de plàstic que no reté res; i per una fulla de fusta que amb els anys ha perdut planor.

Per cadascun d’aquests punts entrava i sortia aire a totes hores, empès pel vent i per la diferència de temperatura entre dins i fora. Aquell cabal no constava en cap document i ningú no l’havia calculat, però treballava de nit, amb la casa buida i amb les portes tancades: exactament als moments en què més fa falta en un dormitori.

	Infiltració per les juntes velles	Entrada d’aire prevista
Quan funciona	Els dies de vent o de fred; en una tarda calmada, gairebé gens	Sempre que el recorregut d’aire estigui obert
Quant aire passa	El que toqui: no es mesura ni es regula	Una secció decidida, la mateixa cada dia
Per on entra	Per allà on el tancament ha cedit, tant si és sobre el llit com si no	Pel punt que s’ha triat, a les estances seques
Què comporta	Calefacció perduda i corrents d’aire fred	Es pot regular o tancar quan no interessa

Vist així, la infiltració antiga no era una bona ventilació: era una fuita que, de propina, feia una part de la feina. La reforma ha tancat la fuita, que és exactament el que se li demanava, i ha deixat la feina sense fer.

El vapor no ha marxat: ha canviat de destí

Un habitatge fabrica aigua cada dia i no hi ha manera d’evitar-ho: dutxes, olles bullint, la rentadora, la roba estesa a dins, les plantes i la respiració de qui hi viu. Abans, una part d’aquesta aigua se n’anava contínuament per les escletxes. Ara es queda a dins i va circulant fins que troba la primera superfície prou freda.

Quina superfície sigui depèn del pis, i els llocs on es fa visible són reconeixibles: el contorn de la finestra i l’ampit, la paret que dona al pati de llum —que rep poc sol i on l’aire es mou poc—, el racó darrere d’un armari arrambat a una paret de façana, o el dormitori d’un pis amb obertures a un sol front, on la porta tancada tota la nit acaba de tancar el circuit.

L’hivern mediterrani hi afegeix un contrasentit aparent. Com que fora hi ha molta humitat relativa, sembla que obrir hagi d’empitjorar les coses. Passa el contrari: l’aire exterior és més fred i porta menys aigua en termes absoluts, de manera que quan entra i s’escalfa recupera marge per absorbir el vapor de dins. Ventilar continua assecant el pis fins i tot un dia gris i humit de gener.

Per què això no és cap defecte de la fusteria

Una finestra nova fa exactament allò que se li va comprar: menys soroll de carrer, menys corrents d’aire, menys pèrdua de calor i superfícies interiors més calentes. Res d’això s’ha de lamentar, i la reforma no s’ha de desfer.

De fet, hi ha un efecte que despista. El vidre nou està més calent que el vell, així que s’entela menys. Sembla una bona notícia i en part ho és, però si el vapor continua sense sortida, el punt més fred del pis passa a ser una altra cosa: un angle de paret, una cantonada, la paret del pati. I que l’aigua es dipositi allà és pitjor que no pas al vidre, perquè no s’eixuga sola, no es veu fins que taca i no t’avisa cada matí.

El Codi Tècnic descriu el recorregut que hauria de fer l’aire dins d’un habitatge: entra per les estances seques —dormitoris, sala—, travessa el pis pels passos interiors i surt per les humides —bany, cuina—, d’on s’extreu; a més, demana a la cuina una extracció específica per als fums de la cocció, a banda de la ventilació general. La fusteria vella completava per accident el primer tram d’aquest recorregut. Quan una reforma entra dins l’àmbit d’aplicació d’aquest document, el recorregut deixa de ser una idea raonable i passa a ser el que cal justificar; qui ho determina és el tècnic que redacta el projecte, no el catàleg de finestres.

Tornar enrere tampoc no és una opció real. Una fuita no es recupera «a mida», i deixar una finestra entreoberta tot l’hivern surt molt més car en calefacció del que costava la infiltració antiga. El que falta no és menys estanquitat: és una entrada d’aire decidida.

Per on tornar a fer entrar aire, i en quin ordre

Primer: el recorregut interior i els hàbits

És el que pots fer avui i no costa res. Deixa pas d’aire per sota de les portes o mantén-les entreobertes, sobretot la del dormitori; no tapis reixetes ni airejadors, encara que entri fred; posa l’extracció en marxa durant la dutxa i una estona després, no quan ja s’ha entelat tot; tapa les olles i deixa la campana engegada després de cuinar; no estenguis la roba en una habitació tancada.

Aquest esglaó no és un pegat. És el que et dirà com de gran és el forat que ha deixat la reforma: si amb això la condensació gairebé desapareix, el que et faltava era poc.

Segon: entrades d’aire a les estances seques

Si la fusteria és nova i cega, la manera de recuperar l’entrada d’aire és posar-n’hi una de decidida. Segons el model, la fusteria pot admetre un airejador al perfil o al premarc; en altres casos la via és una reixeta a la caixa de la persiana o una entrada de paret amb element de regulació, i n’hi ha que obren o tanquen segons la humitat de l’aire.

Cap d’aquestes coses és feina per a un diumenge. Foradar una façana toca un element comú de l’edifici, i modificar un perfil de fusteria pot afectar-ne el tancament i la garantia: consulta-ho amb la comunitat quan calgui i encarrega-ho a un professional.

Tercer: una extracció que funcioni de veritat

Un extractor només pot treure l’aire que li pot entrar, i una porta ajustada al paviment nou, sense folgança ni reixeta de pas, és una causa fàcil de passar per alt quan un extractor sembla que no fa res. Amb el pis més estanc, un aparell que abans anava bé es pot quedar sense aire de reposició i mou molt menys del que la caixa prometia, tot i que soni igual.

Hi ha un símptoma que ho delata: quan el pis no té entrades pròpies, l’extractor busca l’aire on pot —el pas de l’escala, el forat d’una instal·lació, el conducte compartit— i apareixen olors que no són de casa.

Quart: un sistema planificat

Quan la renovació no pot dependre que algú obri, ni de si fa vent, ni de si hi ha ningú a casa, la resposta és una ventilació mecànica controlada que treballi en continu. Quina família convé, què demana en un pis ja construït i quina obra implica són decisions amb pàgina pròpia. El que importa des d’aquí és l’ordre: s’hi arriba després d’haver resolt el pas d’aire interior, no abans, perquè un sistema muntat sobre unes portes que no deixen passar l’aire tindrà el mateix problema amb més factura.

La versió llarga: quan la reforma va molt més enllà de les finestres

El canvi de fusteria és el cas més net perquè es veu la data, però la mateixa història passa a escala gran quan una reforma integral millora l’envolupant i ningú no torna a dibuixar el recorregut de l’aire: finestres estanques, paviment nou amb portes ajustades al mil·límetre, un bany refet i, si la distribució canvia, desplaçat cap a l’interior, i una cuina que s’obre al menjador.

Aïllar per dins també hi juga. Si es tracta el pany de façana i queden sense tractar els pilars, les cantonades i el contorn de la finestra, el punt fred es concentra justament allà, i és on apareixeran les taques.

El que fa cara aquest problema no és la solució, és el moment. Cada decisió té la seva finestra dins l’obra:

• Abans d’encarregar la fusteria es decideix si les finestres porten airejador; després, poder-ne afegir depèn del model.
• Mentre el fals sostre és obert es pot passar un conducte sense tocar res més.
• Abans de col·locar el paviment es decideix la folgança de sota les portes o si hi haurà reixetes de pas.
• Quan el bany es desplaça cap a l’interior es decideix per on sortirà l’aire que abans marxava per una finestra.
• Quan el safareig o la galeria s’incorporen a l’habitatge es decideix on s’assecarà la roba, perquè tota l’aigua que porta acabarà a l’aire del pis.

Cap d’aquestes decisions és cara al seu moment. Totes ho són quan la reforma ja està acabada i pintada.

Quan el canvi de finestres no explica el que veus

L’explicació d’aquesta pàgina només val si la seqüència encaixa: abans no, després sí. Hi ha senyals que apunten a un mecanisme diferent i que convé no forçar:

• humitat que ja hi era abans de la reforma, encara que fos més discreta;
• taques que no s’assequen mai, tampoc a l’estiu ni en setmanes seques;
• humitat a la part baixa de la paret, que puja des del terra;
• taques que apareixen o creixen només després de pluja o de temporal de mar;
• humitat just a sota d’un bany del pis de dalt o al costat d’un baixant.

Filtracions, capil·laritat i entrades d’aigua de pluja són mecanismes diferents amb solucions diferents, i no es distingeixen de manera fiable sense una inspecció presencial. Si la humitat persistent ja ha derivat en floridura visible, val la pena no conviure-hi: les guies de l’Organització Mundial de la Salut sobre humitat i floridura donen suport a relacionar la humitat interior persistent i la floridura amb símptomes respiratoris.

Preguntes que encara pots fer, amb les finestres ja posades

Amb la reforma acabada continues tenint marge, i la conversa és més útil si arribes amb preguntes concretes:

1. Aquest model de fusteria admet airejador, i on aniria: al perfil, al premarc o a la caixa de la persiana?
2. Les finestres tenen posició de microventilació, i com s’activa?
3. Els forats de desguàs del marc són lliures? Un ampit que reté aigua acaba tacant per sota encara que l’aire estigui resolt.
4. Les portes interiors, amb el paviment nou, deixen pas d’aire? Si no, es poden rebaixar o portar reixeta?
5. El bany i la cuina descarreguen a un conducte propi o a un de compartit, i què en diu la documentació de la reforma?

El canvi de finestres no s’ha de desfer ni s’ha de lamentar. El que falta és una decisió que llavors no es va prendre, i que encara es pot prendre ara amb un avantatge: ja saps exactament què has de demanar.