Humitat relativa a casa: què vol dir el número de l’higròmetre

El número és una proporció, no una quantitat

Un higròmetre no compta grams d’aigua. Fa una divisió: agafa el vapor d’aigua que porta l’aire i el compara amb el màxim que aquell aire podria portar a la temperatura que té en aquell moment. El resultat, en percentatge, és la humitat relativa.

D’aquesta divisió surt tot el que costa d’entendre. El denominador no és fix: com més calent és l’aire, més vapor pot admetre. Dues estances del mateix pis amb exactament la mateixa aigua a l’aire marcaran valors diferents si estan a temperatures diferents.

La quantitat real de vapor té un altre nom, humitat absoluta, i és la que canvia de debò quan generes vapor cuinant o quan renoves l’aire. L’higròmetre domèstic no te la dona; et dona la proporció.

I el 100% no és una xifra qualsevol: és el límit de l’escala i vol dir que l’aire ja no admet més vapor. A partir d’aquí el sobrant es diposita en forma d’aigua líquida sobre la superfície que ha refredat aquell aire. Llegit així, el percentatge no és tant una dada de confort com una mesura de la distància que et queda fins a aquest límit.

El mateix aire, més fred, marca més humitat

L’aire d’un habitatge es mou i es barreja, de manera que la humitat absoluta d’un pis és força semblant d’una habitació a l’altra. El que no és semblant és la temperatura.

Quan aquell aire toca una superfície més freda —el vidre, l’angle de la paret que dona al pati de llum, el tros de mur que queda darrere d’un armari arrambat— es refreda localment. No hi ha ni una gota més d’aigua en aquell punt, però el màxim admissible ha baixat, i per tant la humitat relativa d’aquella capa d’aire puja. Si arriba al límit, condensa.

Aquí hi ha la trampa del número: la lectura del menjador pot semblar del tot raonable mentre, a mig metre, contra el mur que dona al celobert, l’aire ja està saturat. L’higròmetre et dona una mitjana de l’estança i el problema passa sempre al punt més fred, que l’aparell no veu. El procés complet, i què s’hi pot fer, és matèria de la pàgina de condensació; aquí només cal retenir la conseqüència per llegir bé el percentatge.

Escalfar fa baixar el número sense treure ni una gota d’aigua

Com que és una divisió, el percentatge es pot moure per dalt o per baix, i les dues coses no s’assemblen gens.

Ventilar i extreure treuen vapor de casa: actuen sobre la quantitat d’aigua i baixen la humitat de veritat. Escalfar no en treu gens: només fa créixer el màxim admissible i, per tant, la proporció cau igualment. El número baixa en tots dos casos i el que ha passat és molt diferent.

No vol dir que escalfar sigui inútil. Un aire més calent està més lluny de la saturació i, sobretot, les superfícies també es temperen, que és la meitat que compta. Però convé saber què has fet: si engegues la calefacció al menjador i el número baixa, l’aigua continua sent a casa. Quan aquell aire arribi al dormitori sense escalfar, o simplement quan de matinada s’apagui la calefacció, tornarà a marcar alt.

Escalfar molt una estança i deixar-ne fredes les altres té aquest efecte incòmode: mou el problema cap a les habitacions on ningú no mira el termòstat.

Una lectura no és una mesura

Un número aïllat, mirat un dia qualsevol, no permet decidir res. El que té valor és la sèrie: mateixes estances, uns quants dies seguits, incloent-hi un episodi de fred.

Abans de començar, dues precaucions amb l’aparell. La primera, la col·locació: a mitja alçada, lluny del radiador, del sol directe que entra per la finestra i de la porta del bany o de la cuina; ni dins d’un armari ni tocant el vidre. La segona, la fiabilitat: si vols comparar dues estances, o bé mous el mateix aparell d’una a l’altra, o bé abans deixes els dos aparells de costat una estona i comproves que coincideixen. Els higròmetres domèstics tenen una tolerància pròpia, i comparar dos aparells que no s’han contrastat mai només afegeix soroll.

Amb això resolt, val la pena mesurar quatre situacions:

On	Quan	Què respon
El dormitori, amb la porta com la deixes cada nit	En llevar-te, abans d’obrir res	Quanta humitat s’acumula durant les hores tancades
L’estança més freda del pis	A l’hora més freda del dia	Fins on puja el número quan la temperatura cau
El bany	Just en sortir de la dutxa i mitja hora després	Si l’extracció retorna l’estança al seu punt de partida
Una estança de referència, escalfada i d’ús normal	A les mateixes hores	Serveix de contrast entre un problema local i un de general

Al costat de cada lectura, apunta què passava: quanta gent havia dormit a l’habitació, si hi havia roba estesa a dins, si s’havia cuinat o dutxat, si la finestra havia estat oberta. Sense aquest context, la sèrie de números no es pot interpretar.

Al cap d’una setmana el patró ja parla. Si totes les estances pugen i baixen alhora, la càrrega d’humitat és de tot l’habitatge i el que falla és la renovació. Si una sola es dispara i les altres no, mira el recorregut de l’aire d’aquella habitació abans de res.

Què fa pujar el número dins de casa i què el fa baixar

A l’alça hi ha poques coses i totes conegudes: respirar i suar durant les hores de son en una habitació tancada, les dutxes, bullir sense tapar les olles, fregar el terra i, per damunt de tot, assecar la roba dins d’una estança tancada, que és posar a l’aire, litre a litre, tota l’aigua de la rentadora.

A la baixa n’hi ha essencialment una: substituir aire interior humit per aire exterior. El Codi Tècnic de l’Edificació, al document bàsic HS 3, descriu aquesta substitució com un recorregut de l’habitatge sencer: l’aire entra per les estances seques —dormitoris i sala—, travessa la zona de pas i surt per les humides, bany i cuina. I demana a la cuina una extracció específica per als fums i vapors de la cocció, a banda de la ventilació general.

Traduït a l’higròmetre: el vapor s’ha de retirar allà on es produeix. Un cop s’ha repartit pel pis, el mesuraràs a tot arreu i el rebaixaràs a tot arreu, que és molta més feina. I hi ha un detall que decideix si el recorregut existeix o no: un extractor només pot treure aire d’una estança si en pot entrar d’una altra banda. Una porta de bany ajustada, sense folgança per sota ni reixeta de pas, trenca la cadena just al mig.

A la costa, l’aire de fora tampoc no és sec

Ventilar fa baixar la humitat interior quan l’aire que entra, un cop posat a la temperatura de casa, queda més lluny de la saturació que el que hi havia. A l’hivern això sol funcionar: l’aire fred del carrer porta poc vapor en termes absoluts i, en escalfar-se dins del pis, el seu percentatge cau. Per això obrir de bat a bat un matí de gener fa baixar el número de manera visible.

L’estiu mediterrani és un altre problema. El clima de Catalunya combina hiverns suaus i humits amb estius calorosos i humits, i l’aire que entra un migdia d’agost ja arriba carregat de vapor i no s’escalfarà gaire més en entrar. Obrir aleshores renova l’aire, cosa que continua sent necessària per altres motius, però pot no moure el percentatge; i si a dins hi ha aire refredat per un climatitzador, el pot fer pujar. Els consells de ventilació escrits per a climes continentals secs no es traslladen aquí tal qual.

El pati de llum hi afegeix el seu matís. L’aire d’un celobert està poc mogut i acostuma a ser més humit que el del carrer, de manera que obrir una finestra que hi dona no renova igual que una que dona a façana. Si el teu higròmetre viu en una habitació interior, tingues-ho present abans de comparar-la amb la sala del davant.

Per què no existeix el percentatge correcte

Si has arribat fins aquí buscant la xifra, la resposta honesta és que la xifra sola no decideix res. El mateix percentatge és inofensiu o problemàtic segons com de fredes siguin les superfícies de casa teva. En un habitatge amb fusteria estanca i parets ben aïllades, un valor determinat pot no arribar mai a condensar; en un pis amb un marc d’alumini sense trencament de pont tèrmic i un angle de paret que dona al celobert, aquell mateix valor és aigua al vidre cada matí.

I si l’aparell porta una franja verda impresa o una careta somrient, recorda qui la va dibuixar: el fabricant, sense saber res del teu mur nord.

El que sí que val la pena vigilar és tot això:

• La diferència entre estances. Un dormitori que marca clarament per damunt de la resta assenyala un lloc concret, no un problema de tot el pis.
• La reacció a la ventilació. Que el número baixi en obrir és normal; el que informa és quant triga a tornar on era.
• L’hora dolenta. Quant marca l’estança més freda al moment més fred, que és quan es juga el partit.
• Els senyals físics. Vidres entelats, taques que no s’assequen, olor de resclosit, floridura visible.

Aquest últim punt mana per damunt del número. Les guies de l’Organització Mundial de la Salut sobre humitat i floridura donen suport a relacionar la humitat interior persistent i la floridura amb símptomes respiratoris. Quan hi ha senyal físic sostingut, el que has de resoldre és el senyal, marqui el que marqui l’higròmetre.

El que un higròmetre no et dirà

Val la pena tenir-ne un, i val la pena saber on s’acaba.

No et dirà la temperatura de les superfícies. És la meitat que falta de l’equació i la que decideix si condensa. Tocar amb la mà el mur del fons d’un armari, o el brancal de la finestra, i comparar-lo amb la paret interior de la mateixa habitació t’aporta més que una dècima de precisió al percentatge.

No et dirà si l’aire està viciat. Humitat i CO₂ no van de bracet. Una habitació pot marcar un percentatge tranquil i tenir l’aire carregat al matí, perquè el que s’hi ha acumulat no és vapor.

No et dirà si l’extracció funciona. El número puja i baixa igual amb un conducte que tira i amb un que no. Això es comprova a la reixeta, no a la pantalla.

No et dirà d’on ve l’aigua. Les filtracions, la humitat per capil·laritat i les entrades d’aigua de pluja són mecanismes diferents de la condensació, amb solucions diferents, i no es distingeixen de manera fiable sense una inspecció presencial. Una taca que no s’asseca mai, tampoc a l’estiu ni en setmanes seques, no l’explicarà cap higròmetre.

Amb aquests límits clars, el número deixa de ser un veredicte i passa a ser el que és: una pista barata, fàcil de recollir i molt útil sempre que es llegeixi al costat de la temperatura, del calendari i del que veus a les parets.