Condensació a les parets: d’on surt l’aigua i com corregir-la

L’aigua d’aquesta paret ja era dins de casa

L’aire d’una estança sempre porta vapor d’aigua, i la quantitat que pot portar depèn de la temperatura: com més calent és l’aire, més vapor admet. Quan aquest aire toca una superfície freda, la fina capa que la frega es refreda de cop. Si es refreda per sota del seu punt de rosada, deixa d’admetre tot el vapor que portava i l’excedent es diposita en forma d’aigua líquida sobre la superfície.

Aquesta és tota la física, i té una conseqüència que canvia el diagnòstic: en una condensació no entra aigua de cap lloc. El vapor ja circulava per l’habitatge —de respirar, de la dutxa, de les olles, de la roba estesa— i la paret només ha fet de superfície de recollida. Per això una paret que condensa no s’arregla amb un producte per fora ni s’asseca sola mentre les condicions es repeteixin: l’aigua tornarà exactament al mateix punt.

També explica per què és un fenomen de llindar i no una degradació gradual. Hi ha setmanes senceres en què no passa res i tres nits fredes seguides en què apareixen taques a mig pis. Que no sigui diari no vol dir que estigui resolt; vol dir que la combinació de factors només creua el límit alguns dies.

Les tres palanques, i per què no n’hi ha prou amb una

Tot el que es pot fer contra la condensació actua sobre una d’aquestes tres coses, i sobre cap més.

Palanca	Què determina	On s’actua
Humitat generada	Quant vapor entra a l’aire cada dia	On i quan s’asseca la roba, tapar les olles, extracció en marxa mentre es cuina o es dutxa
Renovació d’aire	Quant vapor surt de l’habitatge	Extracció que funcioni de veritat, pas d’aire per sota de les portes, obertures i reixetes sense tapar
Temperatura superficial	A quina temperatura el vapor es fa líquid	Escalfar de manera més contínua, separar els mobles de les parets fredes, millorar l’aïllament

La clau és que actuen simultàniament. La condensació no apareix perquè una de les tres estigui malament, sinó perquè la combinació creua el llindar. D’aquí surten els intents que fracassen tot i ser correctes en si mateixos: qui deixa d’estendre la roba a dins però manté tancat i sense escalfar el dormitori més fred; qui obre les finestres cada dia amb disciplina però té un bany sense extracció efectiva i amb la porta ajustada al terra; qui puja la calefacció al menjador i deixa la resta del pis a la temperatura que faci.

Per això la pregunta útil no és «què he de fer», sinó «quina de les tres tinc pitjor». En un pis on el vapor no té sortida, cap hàbit d’estalvi d’humitat no compensarà del tot; en un pis ben ventilat però amb un racó molt fred, ventilar més tampoc no farà pujar la temperatura d’aquell racó.

D’on surt el vapor d’un dia qualsevol

No cal cap avaria perquè un habitatge produeixi molta humitat. Les fonts són les de sempre, i el que canvia entre elles és la quantitat, la velocitat i el lloc:

• Les persones. Respirar i transpirar allibera vapor de manera contínua, també mentre es dorm. En un habitatge compacte amb força ocupació, aquesta base és més alta i no es pot apagar.
• La dutxa. Molta quantitat en pocs minuts, concentrada en una estança petita i sovint tancada.
• Cuinar. Bullir, coure al vapor o tenir una olla destapada allibera molt més vapor que rostir amb el forn tancat.
• Assecar la roba a dins. Tota l’aigua que porta la bugada acaba a l’aire de l’estança, sense excepció. Ho fa lentament, sense que se’n vegi res, i quan es fa en una habitació tancada i poc escalfada les tres palanques juguen en contra alhora.
• Aportacions menors però constants. Fregar el terra, un assecador sense conducte d’evacuació, moltes plantes juntes, un aquari.

Res d’això és una llista de coses per deixar de fer: dutxar-se, cuinar i respirar no són negociables. El que sí que és negociable és on s’allibera el vapor i si hi ha extracció funcionant en aquell moment. Retirar el vapor al punt on es genera és sempre més barat que retirar-lo després de tot l’habitatge, i per això el document bàsic HS 3 del Codi Tècnic demana a la cuina una extracció específica per als fums i vapors de cocció, a banda de la ventilació general del pis.

El vapor no es queda on es produeix

Aquest és el punt que costa més de veure i el que explica les taques aparentment inexplicables. El vapor es reparteix per tot l’aire disponible: una porta tancada el frena, però no el reté. La humitat d’una dutxa de deu minuts acaba, en poques hores, repartida pel passadís i per les habitacions.

El Codi Tècnic organitza l’habitatge justament per canalitzar aquest moviment: l’aire entra per les estances seques —dormitoris, sala—, travessa la zona de circulació i s’extreu de les estances humides, bany i cuina, cap a fora. Quan aquest recorregut funciona, el vapor surt per on s’ha generat. Quan es trenca, busca la ruta alternativa: la resta del pis. I s’atura allà on troba la primera superfície prou freda, que pot ser dues estances més enllà.

El recorregut es trenca per motius molt concrets i molt poc espectaculars. Una porta de bany sense folgança per sota ni reixeta de pas impedeix que hi entri aire de reposició, i un extractor només pot treure aire d’una estança si en pot entrar d’una altra banda: és una causa fàcil de passar per alt quan un extractor sembla que no fa res. Una reixeta tapada amb cinta o pintada fa el mateix efecte. I un habitatge reformat que ha guanyat molta estanquitat ha perdut, sense que ningú ho decidís, la infiltració accidental que abans feia de vàlvula de seguretat.

A Catalunya hi ha dues situacions que hi afegeixen dificultat. Als banys i estances que donen a un pati de llum, l’aire disponible és el del pati, més quiet i sovint més humit que el del carrer, de manera que el mateix gest d’obrir renova menys. I quan l’extracció va a parar a un conducte vertical comunitari antic —un shunt—, el tiratge pot no ser el que s’espera. Aquest conducte és comú de l’edifici: si se sospita que està obstruït o mal rematat, és una qüestió de la comunitat i d’un tècnic, no una cosa per obrir o modificar pel seu compte.

Per què comença darrere de l’armari i no al mig de la paret

La condensació no es reparteix: escull sempre el punt més fred. Per això apareix una i altra vegada als mateixos llocs.

• Els racons entre dues parets exteriors. Perden calor per dues cares alhora i l’aire escalfat de l’estança hi circula pitjor. Són el punt fred de la geometria, i el primer a mullar-se.
• La paret exterior darrere d’un moble arrambat. El moble aïlla pel costat equivocat: impedeix que la calor de l’estança arribi al mur i hi deixa una bossa d’aire quiet i fred entre fusta i paret. Sovint l’olor de resclosit apareix abans que cap taca.
• Els brancals i la llinda del forat de la finestra. És on el gruix del mur es redueix i on la superfície interior es refreda més que a la resta del parament.
• Les estances tancades i no escalfades. Un dormitori que es manté fred mentre la resta del pis s’escalfa, una habitació de convidats, un traster interior. Aquí passa el pitjor: aquella estança es converteix en el col·lector de tot l’habitatge. El vapor generat al bany i a la cuina hi arriba, hi troba les superfícies més fredes i hi descarrega. Funciona com un deshumidificador passiu que ningú no buida mai, i per això apareixen taques en una habitació on no es fa res que generi humitat.
• L’interior d’armaris encastats en parets exteriors. Sense circulació d’aire i contra un mur fred, l’avís sol arribar per la roba abans que per la paret.

Aquesta llista, llegida a l’inrevés, és el diagnòstic: si les taques cauen justament en aquests punts, el mecanisme és de condensació.

Quan la humitat no és condensació

La condensació no és l’única causa d’humitat en un habitatge, i tractar-les totes igual allarga el dany. Els altres mecanismes es comporten de manera diferent.

Mecanisme	Com es comporta	Què no encaixa amb la condensació
Filtració d’una canonada, un baixant o el bany del pis de dalt	Taca amb un origen definit que creix des d’un punt concret	Apareix i creix al marge del fred i dels hàbits de la casa, també a l’estiu
Capil·laritat	Franja contínua a la part baixa del mur, amb una vora horitzontal marcada, sovint amb sals i pintura despresa	Es concentra a peu de terra i no als racons alts ni darrere dels mobles
Entrada d’aigua de pluja	Apareix o s’intensifica després d’episodis de pluja o de temporal de mar	El calendari segueix el temps exterior, no la temperatura interior ni l’ús del pis

El calendari és la pista domèstica més barata. La condensació segueix el fred i els hàbits: empitjora amb l’habitatge tancat, millora quan es ventila i escalfa, i pràcticament desapareix en un estiu mediterrani en què les superfícies interiors ja no estan fredes. Una filtració segueix el seu propi ritme; una entrada de pluja segueix el cel.

Dit això, cal ser honest amb el límit: aquests mecanismes se superposen. Una filtració petita manté un mur humit, i un mur humit condueix pitjor la calor i es queda més fred, de manera que a sobre hi acaba condensant. La forma de la taca i el calendari orienten, però no diferencien de manera fiable un cas real: això demana una inspecció presencial. Insistir amb la ventilació quan el problema és una entrada d’aigua només fa que el dany avanci mentre es proven hàbits que no hi actuen.

Si la humitat persistent ja ha derivat en floridura visible, val la pena no conviure-hi: les guies de l’Organització Mundial de la Salut sobre humitat i floridura donen suport a relacionar la humitat interior persistent i la floridura amb símptomes respiratoris. Retirar la floridura existent i corregir l’aire són dues feines diferents, i la segona no garanteix que la primera no torni.

El mapa de fred de casa teva

Abans d’encarregar res, val la pena tenir localitzats els punts freds propis. No calen instruments.

1. Tria un matí fred i fes-ho abans d’engegar la calefacció, quan les superfícies encara conserven la temperatura de la nit.
2. Recorre amb el dors de la mà totes les parets que donen a l’exterior o a un pati: al centre del parament, als racons, a la part baixa, als brancals de les finestres i darrere de qualsevol moble que hi estigui arrambat. Anota on notes un salt clar de temperatura.
3. Dibuixa en un paper, encara que sigui malament, dues coses més: on es genera vapor —bany, cuina, on s’estén la roba— i quines portes queden tancades entre aquells punts i les zones fredes que acabes de trobar.
4. Compara. Si les taques cauen sobre els punts freds, el mecanisme és de condensació. Si n’hi ha alguna en un lloc que no és especialment fred, aquella taca demana una altra explicació.

El mapa també diu per on començar, que no és el mateix a cada casa. Si els punts freds són pocs i molt localitzats, la palanca prioritària és la temperatura d’aquelles superfícies concretes. Si el vapor no té per on sortir del bany o de la cuina, és la renovació. Si el pis es condensa gairebé sencer els dies freds, la càrrega d’humitat de tot l’habitatge supera el que la ventilació existent pot treure, i cal mirar les tres palanques alhora.

Un habitatge no es condensa «perquè està mal ventilat» ni «perquè està fred» en abstracte. Es condensa en un punt concret, uns dies concrets, per una combinació concreta. El mapa és el que converteix una queixa general en tres o quatre decisions que es poden prendre.