Aire interior

Qualitat de l’aire interior: de què està fet l’aire de casa

«Aire carregat» és una percepció real, però no és un diagnòstic. Sota la mateixa frase hi ha vapor d’aigua, CO₂ acumulat, fums de cocció, partícules que venen del carrer i emissions dels materials de casa, i cadascuna es comporta d’una manera. Renovar l’aire les dilueix totes perquè el substitueix sencer; un filtre només en reté una part. Saber quina tens al davant és el que fa que una mesura serveixi.

Darrera revisió: Contingut informatiu. No substitueix una inspecció tècnica presencial ni un projecte signat per un professional competent.

En aquesta pàgina

Ves al pas següent segur

L’única manera de treure el que s’ha acumulat a l’aire és substituir-lo: entra aire exterior i surt l’aire humit i viciat. Filtrar-lo o refredar-lo no fa aquest intercanvi. Dues funcions diferents: l’aire d’impulsió entra a l’habitatge i l’aire d’extracció en surt. Habitatge Aire d’impulsió Aire d’extracció
L’única manera de treure el que s’ha acumulat a l’aire és substituir-lo: entra aire exterior i surt l’aire humit i viciat. Filtrar-lo o refredar-lo no fa aquest intercanvi.
  • Aire exterior i superfícies fredes
  • Aire interior, calent i humit

De què està fet l’aire d’un pis ocupat

L’aire de casa és aire exterior que va entrar en algun moment i que, des d’aleshores, ha anat recollint tot el que passa a dins. No és una sola cosa ni té un sol origen, i aquesta és la raó per la qual una mateixa mesura resol una queixa i no fa absolutament res per a una altra.

Què s’hi acumulaD’on surtCom es comporta
Vapor d’aiguaDutxes, cocció, roba estesa a dins, la respiració de qui hi viuPuja de pressa i deixa rastre visible a les superfícies fredes
CO₂Les persones, mentre són a l’estançaPuja amb la porta tancada i baixa quan l’aire es renova
Fums i olors de coccióSofregits, fregits, forn i la combustió dels fogons de gasEpisòdic i intens: s’escampa si no es retira on es produeix
Partícules i gasos de foraTrànsit, obres al carrer, pol·len, aire de mar carregat de salEntren amb l’aire de renovació; depenen de l’hora i de l’orientació
Emissions de materials i productesPintura i vernissos recents, mobiliari nou, productes de neteja, aerosols, ambientadorsPuntes mentre s’usen i un fons que continua després

D’aquí en surten dues conseqüències pràctiques. La primera: només la humitat deixa senyals que es poden mirar —vidres entelats, taques, floridura—, mentre que la resta no marca cap paret. Un pis pot tenir les parets impecables i l’aire dolent, i això costa d’acceptar quan s’està buscant una taca que confirmi el que es nota.

La segona: un habitatge no és bo o dolent en bloc. Hi ha estances i hi ha hores. El dormitori a les set del matí, amb la porta tancada des de mitjanit, i el mateix dormitori a les cinc de la tarda no tenen el mateix aire ni de bon tros.

Retirar a l’origen, renovar i filtrar són tres feines diferents

Gairebé tota la confusió al voltant de la qualitat de l’aire interior ve de barrejar tres operacions que no fan el mateix ni actuen sobre el mateix.

OperacióQuè en treuQuè no toca
Retirar a l’origen: campana sobre els fogons, extracció al bany durant la dutxaEl vapor i els fums al punt on es generen, abans que s’escampinTot el que no té un punt fix d’emissió
Renovar: substituir l’aire de dins per aire de foraTot el que hi ha en suspensió, perquè l’aire marxa sencerEl que és en una superfície i continua emetent
Filtrar: fer passar l’aire per un mitjà que en retingui partUna part de les partícules, segons la classe de filtreEl vapor d’aigua, el CO₂ i els gasos en general

Aquestes tres columnes expliquen per què fallen mesures que semblen del tot raonables. Filtrar amb les finestres tancades no baixa el CO₂, perquè cap filtre domèstic no el reté. Ventilar molt no evita que el sofregit s’escampi pel passadís si la campana era apagada mentre es cuinava. I retirar molt bé els fums de la cuina no compensa un habitatge que no renova la resta de les hores del dia.

El Codi Tècnic organitza l’habitatge exactament amb aquesta lògica: estances seques on entra l’aire, estances humides d’on s’extreu i un pas intern entre les unes i les altres, amb la guia d’aplicació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya llegint l’esquema per a l’habitatge d’aquí. I hi afegeix, a la cuina, una extracció específica per als fums de cocció separada de la ventilació general de l’habitatge: la primera columna de la taula reconeguda com una feina a part.

Un purificador domèstic només actua a la tercera columna, perquè recircula l’aire de l’estança a través d’un filtre; comparar-ne models és una altra conversa i no la que resol un aire carregat.

«Aire carregat» és un símptoma, i rarament un de sol

El nas és un bon detector i un mal testimoni: s’adapta al lloc on ets en pocs minuts. Per això els primers segons en entrar de fora són l’única lectura fiable que en pots treure, i per això qui viu al pis sol ser l’últim a notar-hi res. Val la pena fer cas de la impressió de qui hi arriba.

A partir d’aquí, el mateix adjectiu descriu situacions que no s’assemblen gens:

  • Al dormitori, en llevar-se. Hores d’ocupació amb la porta tancada. Hi ha humitat i CO₂ alhora, tots dos generats per les mateixes persones, i tots dos baixen amb el mateix gest. No hi ha cap contaminant exòtic al darrere.
  • En tornar de tres dies fora. El pis «fa olor de casa». És el fons d’emissions de tèxtils, mobles i materials, que sempre hi és però que el nas ja no registra. Marxa amb una bona ventilada i torna a poc a poc.
  • Una olor que no és teva. Cuina d’un altre, fums de garatge, olor de replà o de pati de llum. Aquí l’aire entra per on no hauria d’entrar, sovint perquè s’extreu més del que pot entrar per les vies previstes. No es corregeix amb hàbits, i si pel mig hi ha un conducte comunitari, obrir-lo o modificar-lo no és feina d’un particular.
  • Aire espès les tardes d’estiu. A la costa catalana, la sensació de pesantor sol ser d’humitat i temperatura més que de contaminants; renovar al migdia d’agost pot empitjorar-la, perquè l’aire que entra ve calent i humit.
  • Just després de pintar o de muntar mobles nous. Emissions amb data d’inici clara. L’únic que les rebaixa és renovar de manera sostinguda durant dies, no una ventilada heroica el primer matí.

Dir que l’aire és carregat no aporta res per si sol. La informació que serveix per decidir alguna cosa és sempre la mateixa: quina estança, quina hora, quanta gent i què s’acabava de fer.

L’aire de fora no és net per definició

Cap sistema de ventilació no millora l’aire exterior. El que fa és canviar el de dins pel de fora, i per tant la qualitat del que entra depèn de per on entra i a quina hora.

En un pis de ciutat això es tradueix en decisions molt concretes. Una façana sobre una ronda amb trànsit dens i un interior d’illa no aporten el mateix aire, i qui té obertures a totes dues bandes pot triar. Un pati de llum sol tenir aire humit i poc mogut, i hi arriben les cuines de tots els pisos que hi donen. Les temporades de pol·len i una obra al davant canvien les hores bones durant setmanes. I a l’estiu, el migdia és la pitjor franja d’un litoral càlid i humit.

Res d’això no canvia la decisió de renovar: la mou d’hora i d’obertura. Un habitatge que no renova acumula el que genera a dins les vint-i-quatre hores, i cap episodi de mala qualitat exterior no compensa aquesta acumulació. La sortida raonable és desplaçar les ventilades, no suprimir-les.

Val la pena tenir present una asimetria: amb entrades passives, l’aire entra tal com és. Triar el punt de captació i filtrar l’aire abans que arribi a les estances només és possible si s’impulsa mecànicament, i això ja no és una qüestió d’hàbits sinó de sistema.

Fonts que et pots estalviar de generar

Renovar és el mecanisme general, però una part de la càrrega no cal ni produir-la. Aquestes són les palanques que no depenen de cap equip:

  • Cuinar amb la campana engegada des del primer minut i una estona després, i tapar les olles. Retirar vapor i fums al punt on es fan surt molt més barat que treure’ls del pis sencer després.
  • No assecar la roba en una estança tancada. Tota l’aigua que la bugada encara duu acaba a l’aire de casa; si s’ha de fer a dins, que sigui amb extracció en marxa o amb finestra oberta.
  • Ventilar mentre es fan servir productes de neteja i aerosols, i no barrejar-los mai entre ells.
  • Ambientadors, encens i espelmes perfumades no netegen res. Afegeixen emissions i tapen l’olor: canvien la percepció, no la composició de l’aire.
  • El fum de tabac a l’interior es dilueix amb la ventilació mentre es genera, però no s’elimina; és una font activa, no un residu.
  • Els aparells de gas produeixen productes de combustió allà mateix on cuines. La seva evacuació i el seu manteniment són qüestió de l’aparell i de la seva instal·lació, no d’hàbits de ventilació; i una olor de gas no és mai un tema d’aire carregat, sinó un avís que s’atén immediatament amb qui correspongui.

Hi ha una font més que sovint es passa per alt perquè es tracta com un problema de paret: la floridura visible. Si hi ha humitat persistent i floridura, aquesta floridura també és una font dins l’aire de l’habitatge. Les guies de l’Organització Mundial de la Salut sobre humitat i floridura donen suport a relacionar la humitat interior persistent i la floridura amb símptomes respiratoris. Retirar la floridura que ja hi ha i corregir l’aire són dues feines diferents, i corregir l’aire no garanteix que no torni.

Què notes tu i què només diu un aparell

Bona part del diagnòstic domèstic no necessita res comprat. La resta no s’endevina.

Ho pots comprovar tu mateixDemana una mesura o un tècnic
Si l’olor et colpeix els primers segons en entrar de foraQuant CO₂ hi ha realment i com evoluciona al llarg d’una nit
Quines estances s’entelen i quines noLa humitat relativa en xifres i el punt de rosada de les superfícies
Si un full de paper s’aguanta a la boca d’extracció del banyEl cabal real que passa per aquella boca
Si cada estança té una entrada d’aire lliure i folgança sota la portaSi el conjunt fa el recorregut i els cabals previstos
Si l’aire empitjora amb el pis tancat o amb les finestres obertesLa identificació d’un contaminant concret

Mesurar no arregla res per si sol: converteix una impressió en un patró. I els valors de CO₂ i d’humitat relativa no s’improvisen a partir d’una sensació, tenen la seva pròpia lectura i els seus matisos.

Quan la renovació la fa una instal·lació tèrmica fixa —una ventilació mecànica controlada, un recuperador—, aquesta instal·lació entra dins l’àmbit del RITE, que és el marc que regula el disseny, l’execució i el manteniment d’aquestes instal·lacions. No és terreny de comprovacions casolanes més enllà del que digui el manual de l’equip.

La prova de tancar i obrir

Hi ha un experiment domèstic que separa acumulació de font millor que qualsevol descripció, i només demana atenció durant uns quants dies.

El que fasEl que notesCap on apunta
Tornes de fora a un pis que ha estat tancatL’aire et colpeix els primers segons i després se’n vaAcumulació: falta renovació de base
Obres i fas corrent una estonaL’aire millora clarament i torna a carregar-se en poques horesRenovació insuficient entre ventilades
Obres en hora punta de trànsit o en temporada de pol·lenApareix una olor nova, o directament empitjoraFont exterior o obertura mal triada per a aquella hora
Ventiles bé, diversos dies seguitsL’olor continua igual, també amb les finestres obertesFont en una superfície: humitat, tèxtils, floridura
Compares estancesNomés una carrega, la resta noRecorregut d’aire trencat o ocupació concentrada en aquella estança

Les dues últimes files són les que estalvien més temps. Una olor que no marxa amb les finestres obertes no és un problema d’aire: la ventilació dilueix el que hi ha en suspensió, no el que és dins d’una paret o d’un teixit. I un problema que només afecta una habitació rarament es resol amb mesures per a tot l’habitatge; el que hi falla és el pas de l’aire per aquella porta i per aquella obertura.

Fonts

Les afirmacions tècniques i normatives d’aquesta pàgina es recolzen en les fonts següents.

  1. Documento Básico HS «Salubridad», Código Técnico de la Edificación — Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana / Código Técnico de la Edificación
  2. Guia d’aplicació del DB HS 3 — Qualitat de l’aire interior — Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
  3. WHO Guidelines for Indoor Air Quality: Dampness and Mould — World Health Organization
  4. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios (RD 1027/2007, texto consolidado) — Boletín Oficial del Estado