Com es documenta i es comprova cada pàgina d’aquest portal
Aquest lloc no té cap revisor amb nom i cognoms, i ho diu en comptes d’inventar-se credencials. El que sí que té és un procediment comprovable: un registre tancat de fonts, fonts oficials per a tot el que és normatiu, cap xifra que no sostingui una font citada, i una data de revisió i uns límits explícits a cada pàgina.
Cada afirmació ha de poder assenyalar una font del registre
Les pàgines editorials d’aquest lloc no citen amb enllaços escrits a mà enmig del text. Citen per identificador contra un registre tancat de fonts que viu al codi del projecte, i cada entrada del registre hi consta amb l’editor real, l’adreça real i una nota del que aquella font pot sostenir legítimament.
La conseqüència pràctica és que una referència inventada no és difícil: és impossible de publicar. Si una pàgina cita un identificador que no existeix al registre, la comprovació prèvia a la publicació atura la pàgina sencera. I hi ha una segona reixa, més estreta encara: cada tema porta una llista tancada de fonts aprovades, de manera que citar una font que existeix al registre però que no correspon a aquell tema també atura la pàgina.
Les fonts es van recollir i verificar durant la fase de recerca, abans d’escriure cap text. No se n’afegeix cap enmig d’una redacció per tapar un forat. Quan una afirmació necessita un suport que no hi és, el que canvia és l’afirmació: es matisa fins on arriba la font o desapareix.
Les normes surten del text normatiu, no del catàleg d’un fabricant
Tot el que aquí s’explica en clau reglamentària descansa sobre fonts oficials: el Codi Tècnic de l’Edificació i el seu Document Bàsic HS 3, el RITE —Reial decret 1027/2007 i la seva modificació de 2021—, el reial decret de gasos fluorats, la guia de ventilació mecànica controlada del Departament d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i la guia d’aplicació del DB HS 3 del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Per a humitat i salut, l’Organització Mundial de la Salut. Per a clima, l’AEMET.
El registre classifica cada font pel tipus d’autoritat que porta, i aquesta classificació decideix què pot sostenir:
| Tipus de font | Exemple | Què pot sostenir |
|---|---|---|
| Oficial | CTE DB-HS3, RITE, Generalitat | Afirmacions normatives i reglamentàries |
| Institucional | COAC, universitat, mitjà públic | Interpretació professional i terminologia |
| Recerca | Literatura revisada per parells | Efectes mesurats i valors quantitatius |
| Sector | Material de fabricant o d’associació | Terminologia i context de mercat, mai una norma |
Un document comercial pot ajudar a fixar com s’anomena una cosa en català o en castellà; no converteix mai res en obligació legal. A la primera onada de continguts no hi ha publicada cap font d’aquesta última mena: la categoria existeix perquè, si algun dia n’entra una, hi entri classificada pel que és i no promoguda en silenci.
Hi ha un detall que es nota poc i que canvia molt el sentit d’una frase legal: les obligacions s’escriuen tan estretes com les escriu la font. Un requisit que la norma imposa a les empreses que fan una feina no es transforma aquí en una obligació que recau sobre qui llegeix, i un llindar que la font fixa no s’omet perquè la frase quedi més rodona sense ell.
Les xifres que no sosté cap font no es publiquen
Aquí no hi ha preus, ni estadístiques locals, ni cabals d’aire inventats, ni percentatges d’estalvi. Quan apareix un número, ve d’una font citada i conserva el tipus d’evidència. En recuperació de calor, per exemple, l’estudi de 104 localitats espanyoles és un model que utilitza valors declarats del 86 al 91%, mentre que l’estudi de camp d’una rehabilitació observa una efectivitat aparent mitjana pròxima al 74%. No es barregen en una forquilla universal ni es presenten com el resultat d’un pis concret.
Del mateix ordre és el que no es diu sobre el parc d’habitatges. Descriure com es comporta un detall constructiu és explicar física i es pot fer. Afirmar quantes finques el tenen, o de quina època són, sense cap font que ho hagi comptat, és fabricar una estadística amb aparença de context local.
Quan la recerca va deixar una mètrica registrada com a no disponible, no s’hi posa cap valor. Tampoc s’importa una xifra mesurada per al mercat espanyol per omplir el buit d’una pàgina en català: seria un número correcte en el lloc equivocat, que és una manera discreta d’equivocar-se.
Cinc llengües escrites per separat, no cinc traduccions
Aquest portal es publica en català, castellà, anglès, francès i rus, i cap versió és la traducció d’una altra. Cada llengua s’escriu de nou amb el vocabulari que fa servir de veritat qui hi llegeix: en català, la terminologia de les fonts oficials catalanes —renovació d’aire, ventilació mecànica controlada, cabal, simple i doble flux— i no castellà amb forma catalana.
La cobertura tampoc és simètrica. Un tema existeix en una llengua quan la recerca hi identifica una pregunta nativa i una necessitat editorial pròpia, no per omplir una graella. Les mètriques útils de volum només van estar disponibles per al castellà; les altres seleccions depenen de revisió nativa d’intenció i resultats. Per això el nombre de pàgines varia entre llengües.
La data de revisió i els límits que porta cada pàgina
Cada pàgina editorial mostra la data de l’última revisió i una llista de límits explícits: què no resol allò que s’hi acaba d’explicar. Aquesta llista no és un descàrrec genèric al peu, és contingut. Un text que explica com corregir la condensació ha de dir també que ventilar millor redueix el risc però no garanteix que la floridura no torni, i que no tota la humitat d’una paret és condensació.
La data no es mou per semblar fresca. Tocar-la sense que hagi canviat res del fons seria inventar-se una revisió, i una data de revisió falsa és tan fabricada com un número inventat. Quan una pàgina canvia perquè la font ha canviat, la data ho reflecteix; quan només s’hi corregeix una coma, no.
Aquí no hi ha cap revisor amb nom i cognoms
El responsable de la publicació és Aleksandr Prokofyev, identificat a l’avís legal. Això no el converteix en revisor tècnic: el lloc no té comitè editorial, ni revisor amb col·legiació i signatura, ni revisió per parells, ni cap certificació o acreditació que avali les pàgines. Atribuir-ne una seria fals.
El que hi ha en comptes d’això és traçabilitat. Cada pàgina declara sobre quines fonts descansa, totes són públiques i totes es poden obrir. No cal creure’s el text: es pot anar al DB HS 3, al RITE o a la guia del COAC i comprovar-ho. Una afirmació que només se sosté perquè és escrita en una pàgina web no hauria de convèncer ningú, i aquest lloc no demana aquesta mena de confiança.
D’això se’n deriva un límit que s’ha de dir sencer: explicar un mecanisme general no és dictaminar un cas. Cap text d’aquí substitueix una inspecció presencial ni la valoració tècnica d’un habitatge concret feta per un professional qualificat, amb l’edifici al davant.
Què queda fora d’aquest lloc, i per què
Aquest portal és informatiu. Darrere seu no hi ha cap servei d’instal·lació, de disseny, de posada en marxa, de legalització ni de manteniment, ni cap oferta comercial, cap visita concertada ni cap tarifa. Quan un text explica una feina que cal encarregar a una empresa qualificada, l’explica com el que és —informació sobre una cosa que existeix al món— i no com una cosa que es pugui demanar aquí.
Per la mateixa raó, l’aire condicionat només apareix quan aclareix alguna cosa de la ventilació. Intervenir en un circuit de refrigerant està reservat a personal i empreses amb certificació específica, i tractar-ho com si fos una tasca domèstica empenyeria el lector cap a un terreny que no li pertoca.
I res del que s’hi escriu és consell mèdic. Sobre humitat interior, floridura i salut, aquest lloc es queda exactament on es queda l’Organització Mundial de la Salut: hi ha evidència que relaciona la humitat persistent i la floridura amb símptomes respiratoris, i d’aquí no es passa. Cap pàgina diagnostica ningú ni promet cap resultat de salut.
Com avisar d’un error i què passa després
Si hi trobes una frase que no quadra, l’avís més útil porta tres coses: l’adreça de la pàgina, la frase exacta que et sembla equivocada i, si la tens, la font que diu una altra cosa. Amb això es pot comprovar de seguida. La via per fer-ho arribar és la que indica la pàgina de contacte d’aquest lloc.
A partir d’aquí el procediment és sempre el mateix. Es va a la font sobre la qual descansa la frase i es compara paraula per paraula. Si la font no sosté el que hi ha escrit, la frase es corregeix, s’estreny fins on la font arriba o desapareix, i la data de revisió de la pàgina canvia amb ella. Si la font sí que ho sosté però la redacció es podia entendre malament, també es toca: una frase ambigua sobre una norma és un error encara que tècnicament sigui certa.
No hi ha compromís de termini de resposta, i anunciar-ne un que ningú garanteix seria just la mena de promesa que aquesta pàgina intenta no fer.