Manteniment de la ventilació: la revisió que pots fer tu

La revisió que pots fer tu mateix, boca per boca

Necessites un tros de paper de cuina, la llanterna del mòbil i mitja hora. No cal desmuntar res ni tallar el corrent.

1. Fes l’inventari d’obertures. Recorre l’habitatge apuntant totes les obertures d’aire que trobis: airejadors a la fusteria o damunt del vidre, reixetes de pas a les portes o folgança per sota, boques d’extracció al sostre o a la paret del bany i de la cuina, i la campana. Aquesta llista és el mapa de la resta de la revisió. Ja és informació que una estança humida no tingui cap boca, o que n’hi hagi una que no havies vist mai.
2. Mira cada obertura amb llum rasant. Passa la llanterna arran de paret. Busca pols compactada entre les lamel·les, greix a la cuina, capes de pintura que hagin reduït el pas, cinta adhesiva, cartró o paper posats per algú per tallar el fred. Anota-ho abans de netejar res: l’estat en què t’ho trobes explica part de la història.
3. Fes la prova del paper amb la porta oberta. Engega l’extractor del bany, deixa la porta oberta i acosta el paper a la boca. Si s’hi queda enganxat, hi ha cabal. Si cau o amb prou feines es belluga, no n’hi ha prou. No és una mesura: és un sí o un no.
4. Repeteix-la amb la porta tancada. Deixa-la ajustada tal com la deixes quan et dutxes i torna a acostar el paper. Si s’aguanta amb la porta oberta i cau amb la porta tancada, el pas d’aire de reposició és el primer punt que cal revisar. Això no demostra per si sol que l’aparell i el conducte donin el cabal necessari.
5. Comprova el pas d’aire sota les portes. No comptis mil·límetres: mira si el paper hi passa amb facilitat, si un parquet nou o una estora s’han menjat la folgança, si la porta nova porta junta perimetral i si la reixeta de pas queda tapada per un moble.
6. Decideix si és una estança o tot el pis. Repeteix la prova a totes les boques. Que falli només la del bany petit assenyala aquell bany, aquella porta i aquell conducte. Que fallin totes assenyala el recorregut general de l’habitatge o la instal·lació sencera.
7. Escolta i olora. Un soroll nou, una vibració o un xiulet en una porta són canvis, i els canvis tenen data. Si per la boca del bany entren olors de cuina o de tabac que no són teves, és un senyal que en algun moment del dia l’aire hi circula en sentit contrari: apunta a quina hora passa i no tapis la boca.

Un avís sobre les extraccions sense ventilador. Si el bany dona a un conducte comunitari vertical i no hi ha cap aparell, el tiratge depèn de la diferència de temperatura i del vent, de manera que una prova negativa un migdia suau de tardor no vol dir gran cosa. Repeteix-la un matí fred i un dia de vent abans de concloure res.

I una precisió que estalvia disgustos: una olor de claveguera no és un problema de ventilació. Sol ser un sifó que s’ha assecat, típic en un bany que no s’usa o en un pis buit uns quants mesos. Un got d’aigua a cada desguàs ho descarta en un minut.

Si la porta tancada apaga l’extractor, el problema no és l’extractor

Un extractor no fabrica aire: en treu. Si no en pot entrar per un altre costat, l’aparell gira, fa soroll i mou molt poca cosa. És una causa fàcil de passar per alt quan un extractor sembla avariat sense estar-ho.

El recorregut que el Codi Tècnic descriu per als habitatges és exactament aquest: l’aire entra per les estances seques —dormitoris i sala—, travessa la zona de circulació i s’extreu de les humides abans de sortir a l’exterior. Les obertures de pas entre estances no són un detall d’acabat, són una peça del circuit. Quan es tanquen, el circuit es trenca al punt més barat de reparar.

Hi ha maneres discretes de trencar-lo sense adonar-se’n: posar un terra nou damunt de l’antic i perdre la folgança de les portes, canviar les portes per unes altres amb junta perimetral, deixar la reixeta de pas darrere d’una prestatgeria o baixar totes les persianes i tancar tots els airejadors durant l’hivern. Cadascuna, per separat, sembla inofensiva.

Aquest desequilibri també explica les olors dels veïns. Un bany molt tancat, amb la finestra estanca i la porta ajustada, deixa l’extractor treballant contra una depressió; en un conducte compartit, l’aire pot arribar a entrar per on hauria de sortir. La reacció instintiva —segellar la boca— és justament la que empitjora la ventilació de tot l’habitatge.

Què diu la pols i què diu la pintura

Les reixetes s’expliquen soles si les mires amb calma.

Un halo fosc a la paret al voltant d’una boca vol dir que hi ha passat aire durant molt de temps: les partícules queden a la vora del pas. És brut, però és un bon senyal. Una boca sense cap marca en un bany amb anys d’ús diu el contrari, i val la pena confirmar-ho amb el paper.

La pintura és l’enemic silenciós. Una repintada general amb les reixetes posades pot deixar les lamel·les gairebé unides. Des de baix no es veu; amb la llanterna i mirant de gairell, sí. El mateix passa amb els airejadors de la fusteria, que no s’han de pintar mai.

Les reixetes regulables poden estar tancades des d’abans que hi visquis. Si en giren les lamel·les o tenen una rodeta, comprova la posició. Els airejadors que obren i tanquen sols segons la humitat de l’aire treballen bé precisament perquè no estan bloquejats: ni pintura, ni cinta, ni cortina enganxada al davant.

La cuina té dues coses diferents i sovint es confonen. El Codi Tècnic demana a la cuina una extracció específica per als fums i vapors de cocció, a banda de la ventilació general de l’habitatge. La campana no substitueix la boca general de la cuina, i la boca general no retira el fum d’un sofregit. Si la campana és de recirculació —surt l’aire per la part de dalt i no va a cap conducte—, retorna a la cuina l’aire filtrat i no treu el vapor de l’habitatge: aquí el filtre de carbó és una peça de confort, no de ventilació.

Què demana realment cada peça, i cada quant

No hi ha un calendari universal, i una xifra rodona treta d’un fullet no diu res del teu cas. Manen tres coses alhora: el manual de l’equip, l’estat que veus i l’entorn. Els filtres d’un pis a una ronda amb trànsit dens no duren el mateix que els d’un pis a un carrer interior de Gràcia, i una temporada d’obres a la finca del davant els envelleix de cop.

Peça	Què hi passa amb el temps	Qui hi arriba i què marca la pauta
Reixetes i boques d’extracció	La pols i el greix redueixen la secció de pas	Resident, amb aigua tèbia i sabó, desmuntant només el que surt sense eines. La vista i el paper marquen la pauta
Filtres metàl·lics de la campana	S’impregnen de greix: frena el cabal i és inflamable	Resident. Segons com i quant es cuini, no segons el calendari
Filtre de carbó d’una campana de recirculació	Se satura i deixa de retenir olors; no es renta	Resident, per substitució i amb la referència del fabricant
Airejadors i entrades d’aire de les estances seques	Pols, insectes i capes de pintura	Resident, seguint el manual. Mai pintar-los ni tapar-los
Filtres d’un equip de doble flux o d’un recuperador	Retenen la pols de fora i la de dins; el cabal cau abans que es vegi brut	Resident si el fabricant preveu una tapa accessible. Manual, indicador de l’equip i entorn
Ventiladors, bateries, conductes i registres	Embrutiment intern, desequilibri de cabals, desgast	Empresa mantenidora, no resident

Dues idees pràctiques. La primera: apunta la referència exacta dels filtres el dia que en canviïs un, amb una foto de l’etiqueta. És el que evita comprar-ne un que no ajusta i deixar l’equip funcionant amb una fuita d’aire sense filtrar. La segona: la tapa exterior de molts extractors i de moltes boques surt a pressió i es pot rentar per separat; a partir d’aquí, si per continuar has de treure els cargols que subjecten l’aparell, atura’t.

On s’acaba el que pots fer tu

La frontera és clara i és fàcil de recordar: neteges superfícies accessibles i substitueixes consumibles previstos pel fabricant. Tota la resta és feina d’altri.

• Res que impliqui cables. Molts extractors de bany no tenen endoll: estan connectats al circuit del llum. Treure’n el cos, canviar-lo o modificar-ne l’encesa és una intervenció elèctrica, no una neteja.
• Els conductes comunitaris i els shunts, mai. No obris registres, no hi fiquis tubs ni varetes, no intentis desembossar-los pel teu compte. Un conducte compartit serveix diversos habitatges i el que hi facis canvia el tiratge dels altres. Això es tracta amb la comunitat i amb una empresa.
• Biocides, desinfeccions i ozó, no. Polvoritzar productes dins d’una boca o d’un conducte és una activitat amb requisits propis per a qui la fa professionalment, i a casa no arregla res: una olor tapada continua sent un cabal insuficient.
• Façana, coberta i patis, tampoc. La reixeta exterior, la caputxa de sortida i el tram final del conducte queden fora del que es pot mirar amb una escala domèstica. És treball amb accés en alçada.
• Un recuperador no s’obre més enllà de la tapa de filtres. L’intercanviador, el ventilador i l’equilibrat de cabals formen part del manteniment tècnic.
• I un que no és perillós, però ho espatlla tot: tapar reixetes a l’hivern. Redueix la sensació de fred i deixa la humitat a dins.

Ser el client d’un manteniment: què has de poder demanar

Una instal·lació de ventilació fixa no és un electrodomèstic. El Reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis, el RITE, regula les instal·lacions tèrmiques fixes —calefacció, refrigeració i ventilació— i abasta el disseny, l’execució, l’ús, el manteniment i la inspecció; el text vigent és el del Reial decret 1027/2007 amb les modificacions posteriors, entre elles el Reial decret 178/2021. Les empreses que executen i mantenen instal·lacions dins d’aquest àmbit han d’estar inscrites al registre d’agents de la seguretat industrial de Catalunya.

Quines operacions concretes i quina periodicitat s’exigeixen depèn del tipus d’instal·lació i de la potència: el reglament fixa llindars, i per sobre d’aquests llindars les obligacions de manteniment i de registre documental són més exigents. Qui t’ho ha de concretar per al teu cas és qui va legalitzar la instal·lació o l’empresa que en fa el manteniment, no un text general.

Com a client, això es tradueix en tres coses molt terrenals:

• Saber què tens i tenir-ne els papers. Manual de l’equip, documentació de la instal·lació i, si n’hi ha, el certificat corresponent. En un pis de segona mà sovint és el que menys es demana i el que més falta fa després.
• Exigir que cada visita deixi dades. Què s’ha revisat, què s’ha mesurat, en quina boca i amb quin valor, quina peça s’ha substituït i amb quina referència. Un manteniment que només deixa una factura no et permet saber, l’any vinent, si el cabal ha baixat o no.
• Distingir què és teu i què és de la comunitat. El conducte vertical, la sortida a coberta i els registres comuns no són de l’habitatge. Portar-ho a la comunitat amb dades concretes —quines boques, quins dies, quines olors— funciona molt millor que portar-hi una queixa.

Quan mirar ja no dona més i el que toca és mesurar

Hi ha un punt en què l’observació ha donat tot el que pot donar. Aquests senyals el marquen:

• el paper cau amb la porta oberta, la boca neta i l’extractor en marxa;
• falla a totes les estances humides, no només a una;
• entren olors d’altres habitatges per la boca de manera repetida;
• l’equip fa un soroll nou, vibra, o el cabal torna a caure poc després d’haver canviat filtres;
• la condensació i la sensació d’aire carregat continuen després d’unes setmanes havent corregit hàbits, portes i reixetes;
• hi ha hagut obres que han canviat el recorregut: fusteria nova molt més estanca, una galeria tancada, portes noves sense folgança o una campana connectada a un conducte que no era per a això.

Mesurar és una altra cosa que mirar: comprovar el cabal a cada boca amb l’instrument adequat, contrastar-lo amb el que preveu el projecte segons el DB-HS 3 i revisar l’estat real del conducte. És presencial per definició, i no hi ha fotografia ni descripció per telèfon que ho substitueixi.

Val la pena saber què en pot sortir, perquè són tres escenaris ben diferents. Un: el cabal hi és i és el previst, i aleshores el que falla és una altra cosa —la humitat que es genera a casa, les superfícies fredes o una entrada d’aigua. Dos: hi és, però curt, i el treball serà de neteja interna, de regulació o d’equilibrat. Tres: no hi ha recorregut, perquè el conducte està obstruït, mai no es va acabar de connectar o una obra el va tallar. Tres diagnòstics, tres feines i tres interlocutors diferents; decidir sense mesurar és triar-ne un a l’atzar.