CTE DB-HS 3: què diu la normativa de ventilació dels habitatges

Què demana el DB-HS 3 a un habitatge

La norma no regula el teu comportament: regula l’edifici. Dona per fet que ningú no serà a casa per obrir la finestra a mig matí i, tot i així, exigeix que l’aire de l’habitatge es renovi. Per això parla d’un sistema, no d’un hàbit.

D’aquí en surten tres exigències que es poden explicar sense obrir el text legal:

• L’habitatge ha de disposar d’un sistema general de ventilació que funcioni de manera permanent. Per als habitatges, aquest sistema ha de ser híbrid o mecànic: no n’hi ha prou de confiar que la gent obri les finestres. Híbrid vol dir que l’extracció aprofita el tir natural del conducte i s’ajuda mecànicament quan les condicions no hi acompanyen.
• L’aire ha de tenir un recorregut definit dins del pis: entra per les estances seques, travessa l’habitatge i surt per les humides.
• La cuina ha de tenir, a més, una extracció específica per als fums de la cocció, separada de la ventilació general de l’habitatge.

Tota la resta —quants dormitoris, quin cabal, quina secció de conducte, quina sortida— és dimensionat. Això és feina del tècnic que signa el projecte, i és exactament la part que no es pot resoldre llegint una pàgina web.

On encaixa l’HS 3 dins del Codi Tècnic

El Codi Tècnic de l’Edificació és el marc estatal que fixa què ha de complir un edifici en seguretat i en habitabilitat. S’organitza en Documents Bàsics, i cadascun desenvolupa una exigència concreta. El Document Bàsic HS, «Salubridad», agrupa les exigències de salubritat de l’edifici —la protecció davant la humitat, l’evacuació d’aigües, el subministrament d’aigua— i també la qualitat de l’aire interior: aquesta última és la secció HS 3.

L’HS 3 està escrit per a tècnics i funciona com una solució acceptada. Si el projecte segueix el que diu el Document Bàsic, es presumeix que l’edifici compleix l’exigència. La mateixa norma preveu que es pugui adoptar una solució alternativa, però llavors ha de ser un tècnic qui la justifiqui i qui la deixi documentada. Aquesta és una diferència de fons: el CTE fixa un objectiu i ofereix un camí, no imposa una única manera de fer les coses.

El text tampoc no és etern. El Codi Tècnic s’ha anat modificant, i la versió vigent en cada moment és la que publica el seu portal oficial. Un pis projectat poc després que el Codi entrés en vigor i un altre projectat fa dos anys no es van resoldre amb el mateix redactat. A Catalunya, a més, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va publicar una guia d’aplicació de l’HS 3: senyal que, fins i tot entre professionals, el text demana interpretació.

El model d’aire que fa servir la norma

La idea de fons és simple i sempre és la mateixa. L’aire exterior entra allà on dorms i on fas vida —dormitoris, sala, menjador—, travessa el passadís i surt per allà on es genera humitat i olor: el bany, la cuina, el safareig on estens la roba. Estances seques a l’entrada, estances humides a la sortida.

És una cadena de tres baules i falla per la més feble. Un extractor de bany molt potent darrere d’una porta que ajusta perfectament amb el terra gairebé no mou aire, perquè no té d’on treure’l. En aquest cas el problema no és el ventilador; és que falta la baula del mig.

Com ho anomena el projecte	Què és a casa teva	Si falla
Obertura d’admissió	Airejador a la fusteria o reixeta a la paret de l’habitació	L’extracció no troba aire de reposició
Obertura de pas	Pas d’aire sota la porta o reixeta a la porta interior	L’aire no travessa el pis i cada estança va pel seu compte
Obertura d’extracció	Reixeta del bany o de la cuina connectada al conducte	La humitat generada es queda a dins
Extracció de fums	Campana o extracció específica sobre la zona de cocció	El vapor i els greixos de cuinar se sumen a la humitat de tot el pis

La cuina apareix dues vegades a la taula i no és cap error. La norma li demana dues coses diferents: formar part de la ventilació general de l’habitatge com a estança humida i, a banda, disposar d’una extracció específica per als fums de la cocció. Molta gent dona el tema per resolt amb la campana; la campana resol una de les dues.

Aquest vocabulari —admissió, pas, extracció— val la pena retenir-lo, perquè és el que apareixerà en un projecte de reforma o en un pressupost. Reconèixer-lo permet llegir el que et donen a signar.

Quan et trobes de veritat amb l’HS 3

Un resident normal no es troba mai amb el DB-HS 3 llegint-lo. S’hi troba quan hi ha un tècnic pel mig.

Situació	Qui hi aplica la norma	Què val la pena mirar
Obra nova o pis comprat sobre plànol	El projectista i la direcció facultativa	La ventilació ja ve decidida: demana que t’expliquin per on entra l’aire, per on surt i quin manteniment té
Reforma amb projecte i llicència	El tècnic que signa el projecte	És el moment en què el recorregut de l’aire es pot arreglar, o trencar sense que ningú ho digui
Cèdula d’habitabilitat	El tècnic que la tramita	És un tràmit propi de Catalunya amb els seus criteris: no és una comprovació de l’HS 3, però sí una visita tècnica al teu habitatge
Informe tècnic o peritatge per humitats	El tècnic que redacta l’informe	Aquí l’HS 3 sí que pot servir de referència per valorar si allò es va projectar i executar bé
Conductes col·lectius i comunitat de propietaris	La comunitat, amb el seu tècnic	El conducte compartit no és teu: qualsevol actuació passa per la comunitat, mai per iniciativa d’un veí

El patró es repeteix a totes les files: la norma no parla mai directament amb tu, parla amb qui signa. Saber què demana serveix per fer-li les preguntes correctes, no per substituir-lo.

Un pis antic no «incompleix» el Codi Tècnic

És la confusió més estesa i val la pena desfer-la. El CTE regula l’acte de construir i de reformar. Un edifici aixecat als anys seixanta es va fer amb les regles dels anys seixanta, i el fet que continuï dret avui no el converteix en un habitatge il·legal.

Això no vol dir que aquell pis ventili bé. Vol dir una altra cosa, més interessant: molts pisos de Barcelona tenen un recorregut d’aire real que ningú no va projectar mai. Les fusteries antigues deixaven passar aire per tot arreu, el bany donava a un pati de llum, el conducte col·lectiu —el shunt de tota la vida— tirava més o menys segons el dia i segons el veí. El conjunt funcionava, però d’una manera accidental.

I això és exactament el que es trenca amb una reforma. Canviar les finestres per unes de molt més estanques no genera floridura per si sol: elimina una entrada d’aire no controlada que l’habitatge feia servir sense que ningú ho sabés, i deixa a la vista que no n’hi havia cap altra de prevista. Passa el mateix quan es tanca una galeria, quan s’obre la cuina al menjador o quan es trasllada un bany: el recorregut de l’aire canvia encara que durant tota la reforma ningú n’hagi parlat.

Quan sí que hi ha obra amb projecte, fins on arriba l’exigència en un edifici existent no és una lectura literal del text: és una decisió tècnica, que té en compte què s’està tocant i què és viable en aquell edifici. Per això ningú no et pot dir des d’una pàgina web si el teu pis «compleix». El que sí que pots fer és una altra cosa: llegir l’HS 3 com la millor descripció disponible del que un habitatge necessita, i comparar-la amb el que tens.

Qui decideix si un habitatge compleix

Un tècnic competent, amb el projecte al davant, l’habitatge real i, si cal, mesures preses in situ. El compliment no és una impressió, és un judici documentat i signat.

Dos pisos amb reixetes idèntiques poden tenir respostes diferents. Depèn del nombre de dormitoris i de l’ocupació prevista, del recorregut i la longitud dels conductes, de la sortida a coberta, de si el conducte és exclusiu o compartit amb altres habitatges i, sobretot, de com es va executar l’obra en realitat. Res d’això es veu en una fotografia ni es dedueix d’una descripció per telèfon.

Aquesta pàgina explica el marc perquè el puguis entendre i preguntar millor. No certifica, no calcula ni valida el compliment del DB-HS 3 en cap habitatge, i no substitueix un informe tècnic.

On acaba l’HS 3 i on comença el RITE

L’HS 3 fixa el model de renovació d’aire de l’habitatge; el RITE —el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques als Edificis, Reial decret 1027/2007 i les seves modificacions— regula les instal·lacions tèrmiques fixes, inclosa la ventilació mecànica dins del seu àmbit: disseny, execució, manteniment i documentació. A Catalunya, les empreses que executen treballs RITE han d’estar inscrites al RASIC. La documentació exigible i l’eventual inscripció de la instal·lació al RITSIC depenen, en canvi, del tipus de sistema i dels llindars oficials de potència. Demanar que s’indiqui quin document correspon i qui el signa és normal, i és una conversa separada de l’HS 3.

Preguntes que sí que pots fer

No pots dictaminar el compliment, però sí pots detectar si algú hi ha pensat. Aquestes preguntes funcionen davant d’un projecte de reforma, d’un pis d’obra nova o d’una discussió a la comunitat:

• Com es resol la ventilació general de l’habitatge, híbrida o mecànica, i funciona de manera contínua?
• Per on entra l’aire exterior a cada dormitori i a la sala?
• Les portes interiors tenen previst el pas d’aire, o ajusten al terra?
• L’extracció de fums de la cuina és independent de la ventilació general?
• On surt l’aire extret i el conducte és exclusiu de l’habitatge o compartit amb altres pisos?
• Qui manté la instal·lació, amb quina periodicitat i amb quina documentació?
• Si es canvien les finestres, què substitueix l’aire que abans entrava per les antigues?

L’última és la que més sovint es queda sense resposta. I si les respostes són vagues —«ja ventila», «sempre ha anat així»—, això també és informació: vol dir que el recorregut de l’aire de casa teva no és una decisió presa, sinó una herència. Una herència es pot revisar; una decisió es pot demanar per escrit.