Ventilar a l’estiu: quan obrir refresca i quan escalfa

Refrescar i renovar no són la mateixa feina

Un habitatge pot tenir l’aire ben renovat i fer-hi una calor insuportable. I pot estar fresc amb un aire carregat. Són dos problemes diferents i el que els fa semblar un de sol és que la resta de l’any es resolen amb el mateix gest: obrir la finestra.

Renovar vol dir substituir l’aire interior, que va acumulant vapor d’aigua, olors i el que desprenen les persones i els productes de casa, per aire exterior. Es mesura en aire canviat i no en graus. Refrescar vol dir treure calor de l’habitatge i evitar que n’hi entri més. Es mesura en graus i no té res a veure amb la qualitat de l’aire.

A l’estiu les dues feines se separen perquè el material amb què renoves —l’aire del carrer— deixa de ser fred. A partir d’aquí, cada finestra oberta s’ha de poder justificar: la tinc oberta per renovar o per refrescar? Si és per renovar, la durada depèn de l’ocupació, de les fonts interiors i del recorregut; quan sigui possible, tria una hora que redueixi la càrrega de calor i humitat i tingues en compte la qualitat de l’aire exterior. Si és per refrescar, només val la pena quan a fora hi ha menys graus que aquí dins.

L’hora en què obrir deixa de refrescar

Al matí, un pis que ha pogut purgar de nit comença el dia més fresc que el carrer. Llavors surt el sol i les dues corbes es mouen a velocitats diferents: la temperatura exterior puja de pressa, mentre que la interior puja a poc a poc perquè els murs, els forjats i els paviments han de tornar a escalfar-se abans de cedir calor a l’aire. Hi ha, per tant, un moment en què les dues corbes es creuen. A partir d’aquell instant, cada obertura deixa de ser una sortida de calor i passa a ser una entrada.

A la tarda passa el mateix a l’inrevés, i el parany hi és més dissimulat. Quan es pon el sol, la temperatura del carrer baixa de seguida, però la de casa es manté alta perquè l’estructura va alliberant tota la calor que ha acumulat durant el dia. Obrir de bon vespre pot semblar el moment natural i encara estar important calor; l’oportunitat de debò arriba més tard, quan el descens exterior ja és clar.

Aquest creuament no és una hora del rellotge que es pugui copiar d’enlloc. Es mou segons l’orientació de les obertures, la planta, la massa de l’edifici, l’ombra que hagis pogut fer durant el dia i com sigui el dia concret. En un clima mediterrani costaner, amb estius calorosos i humits com els que recullen les normals climatològiques de l’AEMET, també es mou molt d’una setmana a l’altra, i per això els consells d’horari pensats per a climes continentals, on la nit refresca de manera fiable, aquí no encaixen.

Trobar la teva hora amb dos termòmetres

No cal cap aparell especial. Necessites dos termòmetres i uns quants dies:

1. Posa’n un a dins, en una estança representativa, lluny del vidre, de la cuina i de qualsevol aparell que escalfi.
2. Penja’n l’altre a fora, sempre a l’ombra i on l’aire circuli. Un termòmetre tocat pel sol o subjectat a una barana metàl·lica no mesura l’aire, mesura el suport.
3. Anota les dues lectures unes quantes vegades al dia: en llevar-te, a mig matí, a mitja tarda, en fer-se fosc i abans d’anar a dormir.
4. Al cap de tres o quatre dies estables ja veuràs la teva franja: quan l’exterior passa per sota i quan et torna a passar per sobre. Aquesta franja és la teva finestra de purga.

El valor d’aquest exercici no és el número, és perdre la confiança en la sensació. La pell nota la humitat i el moviment de l’aire tant com la temperatura, i per això a la costa un vespre xafogós pot semblar fresc quan encara no ho és.

La purga nocturna refreda la casa, no l’aire

L’aire d’una estança es canvia en pocs minuts. Si l’objectiu fos només aquest, la purga nocturna no caldria. El que refreda casa teva de nit no és l’aire que hi ha ara mateix a dins, sinó la massa: parets, forjats, paviments, envans i mobles. Aquesta massa és el que anirà escalfant l’aire de casa durant tot el dia següent, i refredar-la demana hores de flux sostingut.

Aquí hi ha la diferència pràctica amb la renovació. Una renovació és curta i intensa: obres de bat a bat, canvies el volum d’aire i tanques. Una purga és llarga i contínua: obres quan les corbes es creuen i deixes que l’aire passi fins que s’acosta el moment de tornar a tancar, poc després de sortir el sol. Són gestos oposats en durada perquè persegueixen coses diferents.

I necessita recorregut. Una sola finestra oberta amb la resta de la casa tancada intercanvia molt poc: l’aire ha de poder entrar per un punt i sortir per un altre, i les portes interiors formen part del circuit tant com les finestres. El material de la Universitat de Barcelona sobre ventilació i climatització natural insisteix justament en aquest punt: la travessia entre obertures oposades és el que mou volums grans d’aire sense cap equip.

Situació del pis	Què pot donar la purga	Com aprofitar-la
Obertures a dos fronts	Travessia real, la millor situació possible	Obrir els dos fronts i deixar lliure tot el recorregut interior
Obertures a una sola façana	No hi ha travessia: el moviment és més variable i arriba menys endins	Obrir les obertures del front i ajudar amb l’extracció del bany i la cuina
Estances que donen a pati de llum	El moviment depèn de la geometria, el vent i la diferència de temperatura	Fer-lo servir com a part del recorregut, sense donar per fet que basta com a única obertura
Àtic o planta sota coberta	La coberta continua radiant calor un cop fosc	La purga hi és més necessària i més lenta: allargar-la tant com es pugui
Planta baixa i entresòl	La seguretat condiciona obrir de nit	Concentrar la purga a primera hora del matí, amb presència a casa

A la costa, l’aire de la nit arriba amb aigua

La calor no és l’única cosa que entra per la finestra. En un estiu mediterrani costaner l’aire nocturn arriba amb molta humitat, i això té dues conseqüències que convé no confondre.

La primera és que ventilar no garanteix assecar. Si el que vols és rebaixar la humitat de casa, obrir quan l’aire de fora porta més aigua que el de dins fa exactament el contrari. Compte amb l’higròmetre: el percentatge d’humitat relativa puja de nit encara que la quantitat d’aigua de l’aire no hagi canviat, simplement perquè l’aire s’ha refredat. El que decideix si importes aigua és la quantitat, no el percentatge, i és per això que una lectura exterior alta de matinada no és, per si sola, un motiu per no purgar.

La segona és el que passa quan aquest aire troba superfícies fredes. En una estança que ha quedat fresca —una planta baixa amb parets gruixudes, una habitació que ha estat amb l’aire condicionat en marxa— entrar aire càlid i humit de cop pot deixar aigua sobre paviments, tubs d’aigua freda o les parets del fons d’un armari. La condensació d’estiu existeix i acostuma a aparèixer en llocs on ningú la busca.

De tot plegat en surt una regla curta: obre per renovar i, quan fora és més fresc, per refrescar; si l’objectiu és assecar, compara el contingut d’aigua exterior i interior. I si has d’estendre roba, evita una estança tancada: val més la galeria, l’exterior o, si no hi ha alternativa, una estança amb extracció en marxa.

Onada de calor: el pis treballa tancat i a l’ombra

Durant un episodi de calor la casa canvia de règim. De dia es defensa, de nit recupera el que pugui.

Aturar el sol abans que arribi al vidre. És, de llarg, la mesura que més pesa. Una persiana exterior, un porticó, un tendal o una gelosia intercepten la radiació a fora; una cortina interior, en canvi, ja rep la calor a dins i la torna a irradiar cap a l’estança. Si penses en incorporar elements nous a la façana, tingues present que afecten l’exterior de l’edifici i que la comunitat hi té la seva paraula: no és una feina per improvisar des d’una finestra ni des d’un ampit.

Tancar mentre fora hi hagi més graus. Finestres i persianes abaixades a les hores centrals, amb la casa convertida en una nevera lenta que va cedint el fresc de la nit anterior.

Aïllar les estances calentes durant el dia. L’habitació que rep el sol de tarda, o la que queda just sota la coberta, escalfa la resta si la deixes oberta. De dia, la seva porta tancada limita la propagació. De nit, en canvi, totes les portes obertes: la purga necessita el recorregut sencer.

No perseguir l’aire calent amb un ventilador. Un ventilador no rebaixa la temperatura de l’estança; el que fa és millorar la sensació de les persones movent l’aire sobre la pell. Deixar-lo encès en una habitació buida no refreda res. On sí que serveix és col·locat en una obertura durant la purga, empenyent l’aire cap enfora, perquè allà sí que ajuda a moure volum.

Obrir només quan el descens sigui real. En una onada de calor, el moment en què l’exterior baixa per sota de l’interior arriba més tard que en un estiu normal, i hi ha nits a la costa en què gairebé no arriba. Obrir per impaciència, abans d’hora, desfà en mitja hora la feina de tot el dia.

Tancar per la calor no et pot tancar la renovació

Un pis tancat de dia continua produint vapor de la cuina i de les dutxes, olors, i tot el que desprenen les persones i els productes de neteja. La calor no atura res d’això; en tot cas ho accentua.

Per això el Codi Tècnic no confia la renovació d’aire a l’estació ni al fet que algú obri. El que planteja el DB-HS 3 és un recorregut permanent: l’aire entra per les estances seques —dormitoris i sala—, travessa la zona de circulació i s’extreu del bany i de la cuina cap a fora. Aquest recorregut és el que treballa les hores en què la casa ha d’estar tancada, i per a les cuines el mateix document demana a més una extracció específica per als fums i vapors de la cocció, a banda de la ventilació general de l’habitatge.

Dues coses el trenquen amb facilitat justament a l’estiu. La primera, tapar reixetes o airejadors per aturar la calor o el soroll: si el recorregut ja només depèn d’aquestes obertures, tapar-les el deixa sense entrada. La segona, la porta ben ajustada: un extractor només pot treure aire d’una estança si en pot entrar per algun lloc, i una porta de bany sense folgança per sota ni reixeta de pas és una causa fàcil de passar per alt quan sembla que no fa res.

I un malentès que a l’estiu es multiplica: un aire condicionat domèstic recircula l’aire que ja hi ha a l’habitació. Entre la unitat interior i l’exterior hi circula refrigerant, no aire. Tenir-lo en marxa moltes hores deixa el pis fresc, però no és renovar.

Si la nit no refresca prou

Hi ha ratxes d’estiu, a la costa, en què la nit arriba càlida i humida i la purga amb prou feines dona res. No vol dir que no es pugui fer res; vol dir que la palanca canvia de lloc.

• Concentra la purga a l’última franja abans de sortir el sol, que sol ser el moment més fresc de tot el cicle, encara que sigui una estona curta.
• Redueix la calor que generes a dins: el forn i els fogons a mitja tarda són una font important, i val més cuinar aviat, cuinar ràpid i tenir la campana en marxa.
• Mantén la renovació mínima però real: obertures curtes als moments més frescos i l’extracció del bany i de la cuina fent la seva feina la resta del dia.
• Guarda el fresc que hagis aconseguit. Un pis que ha quedat per sota de la temperatura del carrer no s’airejarà «una estoneta» a migdia sense pagar-ho.

I convé dir-ho clar: quan un habitatge no pot perdre calor de nit —un pis sota una coberta que continua radiant, una única façana orientada al sol de tarda—, el problema ja no és quan obres. És quanta calor entra de dia i quanta se’n queda. Aquesta segona part no es resol amb horaris d’obertures, sinó amb ombra i amb envolupant, i saber en quin dels dos terrenys ets estalvia un estiu sencer d’assajos que no arriben enlloc.