Ventilació d’una casa a la costa que passa mesos tancada

Per què una casa tancada s’humiteja més que una d’habitada

Tancar una casa treu de cop la font principal de vapor: ningú no s’hi dutxa, no hi cuina i no hi estén roba. Per això desconcerta tant trobar-la pitjor al març que com la vas deixar a l’octubre.

El que no es veu és que, en tancar, no desapareix una cosa sola, sinó tres alhora.

• Desapareix qui obre. El Codi Tècnic descriu l’habitatge com un recorregut: l’aire entra per les estances seques, travessa la casa i s’extreu del bany i de la cuina. El recorregut hi continua sent, però el gest quotidià que el fa notar —obrir de bon matí— no el fa ningú durant mesos.
• Desapareix qui escalfa. Sense calefacció, les superfícies interiors deriven cap a la temperatura de fora, i les persianes abaixades treuen el poc sol que les podria eixugar de tant en tant.
• Desapareix qui mira. En una casa habitada, una taca es veu la setmana que surt. En una casa tancada, el primer testimoni és l’olor del dia que tornes, quan allò ja fa mesos que passa.

Mentrestant la casa no s’atura. Continua intercanviant aire i humitat amb l’exterior, molt lentament. I a la costa catalana l’aire de fora és humit bona part de l’any: hiverns suaus i humits, estius calorosos i humits. Aquest intercanvi és prou constant per mantenir la casa carregada i massa feble per escombrar-ne cap racó.

Perquè el que decideix on surt la floridura no és la mitjana de la casa: són les butxaques. Un armari encastat contra la paret de la façana, una habitació amb la porta tancada, l’espai entre el sofà i el mur. Llocs on l’aire no es mou gens i la superfície és freda. I el que hi has deixat dins —matalassos, coixins, roba, fusta, llibres— absorbeix humitat quan n’hi ha i la torna quan baixa, sense que ningú la tregui mai de casa.

L’hivern és el tancament que fa mal

Un cap de setmana d’agost amb la casa closa fa olor de tancat, i poca cosa més: la casa és calenta i les parets queden lluny de la temperatura on l’aigua es diposita. L’excepció d’estiu és el terra de la planta baixa, en contacte amb el terreny, que es manté fresc mentre entra aire calorós i humit; per això a vegades trobes el paviment moll a l’agost sense que hi hagi cap fuita enlloc.

El tancament llarg d’hivern és una altra cosa. Sense escalfar, la casa sencera acaba treballant a la temperatura de fora, i dins d’aquesta mitjana hi ha superfícies clarament més fredes: la façana exposada, els angles, els envans que toquen espais que no s’escalfen mai, el terra de la planta baixa. En clima mediterrani això no vol dir gelades: vol dir setmanes suaus i humides amb la casa freda.

I hi ha un moment concret que la intuïció no veu venir. Quan arriba un dia tebi i carregat de vent de mar, aquell aire troba una casa que encara està a la temperatura de les tres setmanes anteriors. És justament quan més aigua es diposita a les parets, i és exactament el dia que convida a obrir-ho tot de bat a bat. Els consells de ventilació pensats per a climes continentals, on l’aire de fora d’hivern és sempre sec, no es poden aplicar aquí tal com estan escrits.

La combinació que fa mal, doncs, és pròpia del tancament: fred, quiet, fosc, humit i mesos sense que hi entri ningú. Cap dels cinc factors, tot sol, no faria gaire res.

Què es deixa preparat el dia de tancar

Tres blocs, i cap d’ells no costa diners.

L’aire. Deixa les portes interiors obertes i els armaris i els calaixos entreoberts: l’objectiu és que la casa sigui un sol volum d’aire i no una col·lecció de butxaques closes. Separa de la paret de la façana els mobles alts, el capçal del llit i qualsevol cosa arrambada. No tapis les reixetes ni els airejadors de la fusteria, ni segellis l’extractor del bany: el poc recorregut d’aire que quedarà és precisament aquest.

L’aigua. Tanca la clau de pas general. Un tub flexible de sota l’aigüera que cedeix amb la casa buida no deixa una humitat, deixa setmanes d’aigua. Els sifons del bany i de la cuina es poden assecar si no els fa servir ningú; omple’ls amb aigua abans de marxar i, per a una absència llarga, demana a un professional de fontaneria quina protecció compatible correspon al teu desguàs. Buida i descongela la nevera i deixa la porta encallada oberta: una nevera buida i tancada tot l’hivern és una capsa d’humitat.

Les coses. Fora tovalloles molles, draps, fregona, galleda, escombraries i plantes que algú hagi de regar. La roba de llit, en un armari entreobert, millor que dins d’un calaix ple. Els matalassos, separats de la paret; si es poden deixar de cantell, encara millor.

I un últim gest de dos minuts: fotografia amb data les parets que ja et preocupen. És l’única manera de saber, al març, si la taca és nova o si ja hi era i te n’havies oblidat.

Què es pot deixar funcionant i què demana que algú hi entri

Si la casa ja té una ventilació mecànica pensada per treballar de manera contínua, el tancament és precisament quan té sentit deixar-la en marxa. Aturar-la per estalviar durant els mesos que la casa està sola és desactivar-la el temps que més falta fa.

Un deshumidificador és una eina parcial i convé veure’l com el que és: asseca l’aire de l’estança on és, mentre funciona, i no renova res. Amb dipòsit, s’atura el dia que s’omple i la resta de l’hivern és un moble. Només té sentit amb un desguàs permanent, i deixar qualsevol aparell connectat durant mesos en una casa buida és una decisió amb riscos propis.

Una calefacció de fons a temperatura baixa, si la casa en té i es pot deixar amb seguretat, no asseca l’aire, però manté les superfícies per sobre del pitjor del fred, que és l’altra meitat del problema.

Un higròmetre senzill amb memòria de màxims, deixat al menjador, no arregla res, però al març et dirà fins on va arribar la humitat mentre no hi eres. Converteix una impressió en una dada.

I el que cap aparell no fa: mirar. Si tens algú de confiança a prop —un veí, un familiar—, que entri de tant en tant val més que qualsevol màquina. Ara bé, el que se li demani ha de ser raonable: obrir, passejar per les habitacions, mirar i tornar a tancar. Enfilar-se a un terrat, buidar un desguàs alt o obrir un conducte comunitari no és un favor que es pugui demanar a ningú.

El dia que tornes: obre, mira, i només després decideix

L’error té una forma molt reconeixible. Arribes de nit, fa fred, tanques la porta, poses la calefacció al màxim, et dutxes i fas el sopar. L’endemà hi ha aigua a tots els vidres i les parets estan molles. No has trobat el problema: l’acabes de fabricar, perquè les parets encara estan a la temperatura de tot l’hivern i tot el vapor d’aquella nit se’ls ha enganxat.

L’ordre que funciona és a l’inrevés:

1. Obre abans de res, a banda i banda, i també les portes interiors, perquè l’aire travessi la casa. L’olor de tancat s’ha de jutjar després d’aquesta estona, no en entrar.
2. Escalfa aviat i de manera continuada, no a cops. Les primeres hores no necessites aire calent: necessites que les superfícies deixin de ser el punt fred de la casa.
3. Les primeres dutxes i els primers àpats, amb l’extracció en marxa i pas d’aire per sota de la porta del bany. La casa encara no està en condicions d’absorbir vapor.
4. Si el dia que arribes és tebi i xafogós i la casa és freda, no ho deixis obert hores i hores: fes-ho més curt i insisteix a escalfar. Obrir de bat a bat no sempre asseca; segons el dia, és per on entra l’aigua.

Amb la casa ja ventilada, mira abans de tocar res. Els llocs que ho ensenyen primer són sempre els mateixos.

On mirar	Per què surt aquí primer	Què vol dir
Dins dels armaris de la paret de façana	Superfície freda i aire completament quiet	És una butxaca, no tota la casa
Darrere el capçal, el sofà o un moble arrambat	El moble tapa la paret i la manté més freda	Separa’l i torna-ho a mirar
Matalassos, coixins i roba guardada	Absorbeixen humitat i solen tocar paret o terra	Airejar-los abans de fer-los servir
Angles del sostre del bany i ampits	Són les vores més fredes de l’estança	Faltarà recorregut d’aire quan tornis a viure-hi
Terra i sòcols de la planta baixa	El terreny manté el paviment fresc	Pot no ser condensació: mira-ho també en setmanes seques

Fotografia el que trobis abans d’eixugar-ho i abans de pintar-hi a sobre. Una taca eixugada el primer matí ja no es pot comparar amb res.

Si hi ha floridura visible, retirar-la és una feina a part de corregir l’aire. Les guies de l’Organització Mundial de la Salut sobre humitat i floridura donen suport a relacionar la humitat interior persistent i la floridura amb símptomes respiratoris, de manera que no és una cosa amb què convingui conviure tot l’estiu esperant que s’assequi.

Quan no és condensació: llevant, pluja i fuites

Una casa a la costa rep una cosa que un habitatge protegit no rep amb la mateixa força: temporals de llevant amb pluja empesa contra una façana concreta. Aquella aigua no cau, s’estampa, i busca juntes de fusteria, ampits, llindars de terrassa i desguassos que no donen l’abast. Amb la casa tancada, l’episodi es pot repetir tot l’hivern sense que ningú el vegi.

Hi ha senyals que apunten a una entrada d’aigua i no a condensació:

• la taca apareix o creix els dies següents a un temporal i després s’atura;
• hi és igualment a l’agost, en setmanes seques i amb la casa calenta;
• baixa en vertical des d’un punt concret, o puja des del terra en una franja contínua;
• surt sota una terrassa, una junta o una finestra, i no a les zones fredes de la casa;
• amb tot tancat i sense res obert, el comptador d’aigua es mou.

L’últim és la comprovació més barata que existeix i val la pena fer-la cada vegada que obres la casa després d’un tancament llarg: si les agulles es mouen amb totes les aixetes tancades, el que tens no és una qüestió d’aire.

Ventilar no toca res de tot això. Una filtració, una humitat que ve del terreny i una condensació es corregeixen de maneres diferents, i no es distingeixen de manera fiable sense una inspecció presencial. Insistir a airejar mentre una entrada d’aigua es repeteix cada temporal només allarga el dany.

Vint minuts, tres o quatre vegades l’hivern

Si algú pot entrar a la casa mentre tu no hi ets, val més acordar què ha de fer que deixar-ho a la seva intuïció. Vint minuts ben aprofitats són aquests:

1. Obrir de seguida dues obertures oposades i deixar-ho obert mentre duri la visita, amb les portes interiors obertes.
2. Fer una volta per totes les habitacions, també per les que no es fan servir mai, i obrir els armaris.
3. Mirar tres punts fixos: el sostre i els angles del bany, la paret de la façana exposada, i el terra i els sòcols de la planta baixa.
4. Comprovar el comptador d’aigua amb tot tancat.
5. Repetir les mateixes fotos des dels mateixos punts, cada visita.
6. Tancar-ho tot i avisar només si alguna de les fotos ha canviat.

I una visita que no entra al calendari: després d’un temporal de llevant fort, com abans millor. Si ha entrat aigua per una junta o per un desguàs, la diferència entre trobar-ho al cap de tres dies o al cap de tres mesos no és la mida de la taca; és si el que hi ha a sota ha tingut alguna oportunitat d’assecar-se.